United States or Burundi ? Vote for the TOP Country of the Week !


El corrent és d'una extraordinària violència, i el que hi caigui no es faci pas la il·lusió de tornar a sortir-ne. Un obelisc assenyala l'indret on dos homes van negar-se prenent el bany. Els esglaons que hi ha al peu de l'obelisc serveixen generalment de tràmpol als joves banyistes que volen fer-se càrrec del veritable perill del lloc.

L'avi Pelat s'escamava i fugia pel cantó oposat ple de paüra i esperava amb ànsia que la fira s'acabés per anar trico trico, cap a casa, amb aquell animal que estimava amb tota la il·lusió. Tot d'una va mirar fit a fit; s'ajupia, s'alçava de puntetes allargant el cap i a poc a poc avanç

La bona il·lusió és figurar-se habitant d'una illa deserta, inconeguda.. Cap veu contorbadora enlloc... una pau completa... silenci... una dolça remor de fullareda...

I mentrestant la negror s'estenia més i més. Ja no era formada per un escastellament de núvols, sinó per un núvol sol, però gras, atapeït, pesat i ample: prou pesat per a fer la il·lusió que, a certs indrets, arribava a tocar la terra.

Vet aquí per què en Melrosada, en mig de les seves desgràcies, respirava l'aire dolç de la nit, i trencava una branqueta de fonoll i se la posava a xuclar fent-se la il·lusió que prenia anís del Mono .

Lluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les coses seguien igual que abans. La dèria del feinejar i la pau del bosc, segurament els guaririen tots dos. Les condicions del tracte aviat foren escatides entre el Cerd

Si no hagués sigut per una baralla que va moure en Paiús i que féu que en Volivarda cerqués arguments en el cel per a deturar-la, tal vegada la nit ens hauria sorprès pescant: tanta era la il·lusió que hi teníem. Per sort, en Paiús va fer una rebequeria. -Vui fer una calada, conxos! exclamà. -Vui provar sa meua sort. En Canari s'hi opos

-Què vols dir? respon ella redreçant-se enèrgicament, com qui rebutja una suposança avorrible. -Potser que et plauria de veure'm sortir d'un tripijoc per a entrar en un altre de més greu!... Ets un tranquil. No penses més que en tu: la meva salut, el meu repòs, davant de qualsevol il·lusió teva, no són res.

I això resultava tan inharmònic amb l'austera serietat de l'entorn, tan escondit sota els grans brancatges i les esponeroses mates, que em produïa la il·lusió d'un tros de bosc en festa, d'un reconet d'intimitat i meravella, únic en tota la muntanya. Per a més encisament, en la calma d'aquells matins d'agost, tot romania immòbil, plàcid, com encantat, com vist a través d'un somni.

Instintivament me vaig llevar la gorra i em i vaig posar a borbollar parenostres. ¡Quina emoció m'esdevingué! El món s'anava ombrejant, ombrejant, davant dels meus ulls enllorats. No veia més que el bombolleig de foc que produïa el sol a l'arruixar-se sobre el mar. Però per a mi, en aquells moments ja no hi havia sol ni realitat. Una il·lusió se m'imposava.