United States or New Zealand ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era una fantasma inconvincent de gelat. Era pitjor que dolent: era «dull».

I tota aquella bona gent, naixia, vivia i moria entre aquells murs renegrits, en sense que, pel defora, semblés sisquera que es dongués compte de la Vida... Sols la fam els movia a n'aquells homes de moviments pausats, curts de paraules, però llargs de fets... l'hivern era per ells el fantasma negre... per això només els feia somriure, veure, com allavores, la plana ben atapeïda; quan n'estaven segurs de passar l'hivern amb pans a la post i foc a la llar, tot el poble s'animava, rompia en una explossió d'alegria baladrera, de cops bestials dels uns als altres, de rialles i corredisses, sense to ni so... Després les cares tornaven a allargar-se, els ulls a mirar calmosament... i el poble es tornava a jaure, cansat d'haver estat alegre.

Però mai ningú ha vist res d'especial, en aquesta casa, si no és de nit; i total algun llumenet blau passant per les finestres, i no pas fantasmes com cal. -,allí on veieu un d'aquests llumenets blaus que voleia, Tom, us podeu jugar qualsevol cosa que hi ha una fantasma d'allò més a prop. És cosa de raó; perquè ja sabeu que ningú no se'n val, fora de les fantasmes.

En aquesta mateixa llar on en Quimet va satisfer la seva fam de convalescent i perdé el seu prestigi de fantasma, jo vaig parlar-li per darrera vegada.

-N'hi havia poc! exclamà. -Aquests mosquits de bóta se n'havien fet un bon panxó, i, amb una mica més que s'hi haguessin adobat, sa fantasma no n'hauria trobat gota. -Calla, maleït de Déu! va dir en Pau rient. -Ets es rei de ses fantasmes; ets un embut de taverna; ets sa glòria des nostre celler. Vina: m'has guanyat es cor: fem ses paus.

Ni tenia cor de seguir avant, ni gosava tampoc girar-me per entornar-me'n al pis: volia estar a l'aguait de la fantasma. I, així, mirant sempre de fit a fit cap a la carbonera, ja desenganyat de poder sortir de casa, vaig anar pujant l'escala de reculons, decidit a retirar-me a la meva cambra.

Ella aleshores, alçant sos ullassos blaus, com una fantasma de pàl·lida que estava, esdevingué tota vermella. -Oh! , senyor Kobus- féu, tot mirant la seva àvia. La vella inclin

Amb la mateixa parsimònia de fantasma, es fic

Ves, són unes bandes soliues, de més mal tirat que no pas la gent morta. La gent morta podria enraonar, potser; però no vénen lliscant-vos al voltant, dins una mortalla, quan no us en adoneu, i sotjant damunt l'espatlla tot d'un plegat, i esmolant les dents com ho fa una fantasma. No podria comportar-la una cosa així, Tom: ningú s'hi veuria amb cor.

Se n'anava al llit afadigat i dormia sense ensomnis; i cada matí, a diferent hora, aquella fantasma vigilant, lleial com la mateixa marea, el cridava silenciosament. ¿Havia estat vagant per la foscor dels graons del riu fangós, o tenia coneixement de les lleis de la naturalesa? Fos quin fos el procés, l'home no se n'adonava.