United States or Haiti ? Vote for the TOP Country of the Week !
La meva existència al Nideck era molt monòtona; cada matí se sentia aquell aire melancòlic de la trompa de Sebalt, després venia una visita al comte, després el desdejuni, després les reflexions interminables de Sperver, sobre la Pesta Negra, els parloteigs sens treva de Maria Lagoutte, de mestre Tobies i de tota aquella nierada de servents, sense més distraccions que beure, jugar, fumar i dormir.
-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil matinada d'hivern. -Sens dubte, però una mica crua. -M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu reumatisme. Jo somreia a la punta dels llavis.
Algunes passes sota les voltes tenebroses del Nideck esborraren completament del meu esperit les figures grotesques de mestre Tobies i de Maria Lagoutte, pobres petits éssers inofensius que vivien, com l'ornitomisa sota l'ala poderosa del voltor. Ben aviat Gedeon va obrir-me una habitació sumptuosa, parada de vellut violeta, empavellonada d'or.
-I sense beure un vas de vi, afegí el majordom, tot creuant les seves mans petites i rodanxones damunt la panxolina. Vaig creure que havia de decantar la testa per a expressar la meva sorpresa. Tot seguit mestre Tobies Offenloch vingué a asseure's a la meva dreta i em digué: -Senyor doctor, creieu-me, ordeneu-li una botella de markobrünner per dia.
Després venia Tobies Offenloch, igual que empastifat de mares de vi, tan vermell estava; tenia la perruca en un dels pals de la cadira i la cama de fusta a l'aguait, sota la taula. Més lluny, hi havia la llarga cara melangiosa de Sebalt que reia tot baixet i mirava el fons del seu vas.
Ens va portar Tobies Offenloch damunt el seu carret, amb una cama perduda, i el pobre home s'hi ha casat per agraïment, comprens?... -Bé, bé, est
Si fos nat comte del Nideck no hauria pogut servar un posat més noble i més digne a la taula fent senyal a Kasper que avancés aquell plat o destapés aquella ampolla. Anàvem a escometre el cap de senglar, quan mestre Tobies comparegué; però no estava sol i vam restar ben astorats de veure, drets al seu darrera, el baró de Zimmer-Bluderic i el seu seguidor. Vam aixecar-nos.
-Hi trobaràs el nostre majordom, Tobies Offenloch, vell soldat del regiment de Nideck; havia fet la campanya de França a les ordres del comte. -Molt bé! -També veuràs la seva dona, una francesa, que es diu Maria Lagoutte, que es fa passar com a de bona família. -I per què no? -És clar; però, entre nosaltres, és, senzillament, una antiga cantinera dels exèrcits de Napoleó.
Tobies es va asseure tot pronunciant aquestes darreres paraules i, amb els dos colzes damunt la taula i els ulls esbadocats de felicitat, va dir-nos en veu baixa, en to de confidència: -Sabreu, senyors, que sóc solter aquesta nit. -Fugiu d'aquí! -Sí, Maria Anna vetlla amb Gertrudis a l'avantcambra de missenyor. -Aleshores, no dueu gens de pressa? -Gens! Absolutament gens!
Paraula Del Dia
Altres Mirant