United States or Colombia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Darrerament, molts ja jeien per terra, rebolcant-se en ses pròpies immundícies. M'he retirat de la persiana amb l'ànima encesa de pena i vergonya. A l'estudi he trobat a mossèn Joan que resant plorava.

-Deu ésser aqueix whisky. -És quelcom més seriós. Em penso que no sigui més mental que corporal. -Deus haver estat llegint altra vegada aquelles cròniques mèdiques... afegí ella amb una certa compassió. ¿Per què no prens el meu consell i no les llences al foc? -Doncs tampoc no són aquestes critiques mèdiques. Darrerament han estat afalagadores... una o dues d'elles. -De què et prové, doncs?

El treball d'un antic company de la ribera del riu, amb qui vaig enraonar una vegada, l'obliga d'aixecar-se cada matí mitja hora abans de la marea alta, i em va dir que ni una sola vegada va restar dormint ni un minut de més. Darrerament mai no va passar cap ànsia per l'hora que pogués pujar la marea.

Els carducs encenen tot de focs entorn damunt les muntanyes, i hom s'espia mutuament. A punta de dia, els generals i els capitans dels grecs reunits, decideixen de marxar no duent més atzembles que les indispensables i més vàlides, abandonant les altres; i de deixar anar tots els presoners fets darrerament i retinguts esclaus a l'exèrcit.

Cap so! Cap sensació! Darrerament vaig inspeccionar-me la llengua. La vaig treure a fora, tan lluny com ella volgué anar; vaig tancar un ull, i amb l'altre vaig escrutar. No veia sinó la punta, i l'únic fruit que vaig treure d'aquest examen fou la més ferma certitud de que tenia l'escarlatina.

En nom de Déu, voldria ser-ne fora, d'aquest pas! Dos homes entraren. Cada minyó va dir-se, per dins: -Aquest és el vell espanyol, sord i mut, que ha estat al poble una o dues vegades darrerament: l'altre home mai no l'havíem vist.

Com que és un àngel! qui no l'estima! és una criatura! Darrerament fins feia rebequeries. Havien d'anar a l'hotel a cercar-lo en auto en el moment precís que'ls teatres eren plens; sempre deia que ho faria malament, que posessin un rètol anunciant que estava malalt... que ell no's sentia els dits, que feia massa humitat, què jo! El que patia!

Després hi hagué una disputa sobre quí havia vist per darrera vegada en vida els minyons difunts, i molts recaptaren aquesta ombrívola distinció, i oferiren proves, més o menys intervingudes pels testimonis: i quan romangué decidit, finalment, quí era que havia vist darrerament els que ja no eren, i canviat amb ells les darreres paraules, les persones sortoses assumiren una espècie de sagrada importància, i tota la resta els miraren bocabadats i envejosos.