United States or Central African Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vàrem projectar una excursió de deu dies, amb la qual contemplaríem la Selva Negra, incloent el Donau-Thal , que, a vint milles des de Tuttlingen a Sigmarigen, és potser la vall més formosa d'Alemanya. No vàrem poder realitzar totalment el nostre projecte. Sempre l'acció resta endarrerida per la intenció humana.
Havien vogat cap a la ribera del Missuri en una corredora, el dissabte, quan ja era fosc, desembarcant cinc o sis milles més avall del poblet i havien dormit al bosc, al caire del poblet, gairebé fins a trenc de dia, i aleshores haven lliscat a través de camins i carrerons on daven els darreres de les cases; i acabaren llur son a la tribuna de la l'església, entre un caos de bancs invàlids.
-Ens havem aturat sols per fruir les vistes. No val la pena, de venir a veure un país i després no veure'l. ...I, a més, hem hagut d'arrossegar les màquines en algunes costes molt violentes. ...I, a més, ha estat un dia extraordinàriament xafogós. -Bé, no oblidem que Saint Blasien és encara a vint-i-cinc milles. Heu's aquí tot. -Resten gaires pujades? -Dues, n'hi ha.
Cal imaginar un banc al parc de Regent, o de Saint James, amb el rètol: «Solament per a adults»! Tots els nois, en cinc milles a l'entorn, tractarien de fer-se lloc al banc, i cridarien als que hi seurien perquè els hi deixessin seure a ells. Quant a un adult, no podria pas acostar-s'hi de mitja milla per la confusió de nois.
La quarta germana no era tan valenta: va romandre a la part més llunyana de l'oceà, i, segons el seu record, aquell era l'indret més bell. Hom podia veure milles i milles d'estesa al seu voltant, i el cel era al damunt com una gran cúpula de cristall. Havia vist vaixells, però només de lluny: així és que semblaven gavines.
-Tenia quí sap l'esverament, digué Huck -i vaig apretar a córrer. Vaig engegar-me quan s'engegaren les pistoles, i no em vaig aturar fins a haver fet tres milles. He vingut ara perquè volia esbrinar-ne el què, sabeu?; i he vingut abans que trenqui el dia perquè no vull topar aquests diables, baldament fossin morts.
Hi ha rics senyors a Anglaterra que menen carruatges de passatgers, tirats per quatre cavalls, per espai de vint o trenta milles, en una ruta diària, a l'istiu, perquè el privilegi els costa una pila de diners; però, si els oferissin soldada pel servei, això el convertiria en feina, i ells aleshores el deixaríen córrer.
Era ben concreta, la cosa: «Un beefsteak de lliura i un bock de cervesa cada sis hores. »Una passejada al matí, cosa d'una dotzena de milles. Ficar-se al llit a les deu del vespre. »No dessucar-se el cervell amb coses que no s'entenen.» Ara tornem a l'anunci de les píndoles per al fetge.
-Bé, no ho sé. Què us sembla, de sorollar aquell arbre de la branca morta que hi ha al turó, a l'altra banda, del rierol de Spill House? -Fet. Així, doncs, prengueren un magall atrotinat i una pala, i eixiren cap a fer un viatge de tres milles. Arribaren encesos i panteixant, i s'ajagueren a l'ombra d'un om veí a reposar i a fumar. -Em plau, això- digué Tom. -A mí també.
Potser no creies que jo fos capaç de baixar el carrer a vint milles per hora. Pensaves que hauria deixat passar pel meu costat el gos dels Schneider sense fer un tour de force ? Sí, sí, hom mai s'ho pensa tot. ¿Estàs ben segur d'haver replegat totes les coses? N'estàs ben segur? Jo, al teu lloc, no, que no n'estaria. Jo tornaria enrera per assabentar-me'n. Vols dir que et trobes afadigat?
Paraula Del Dia
Altres Mirant