United States or Djibouti ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una vegada hi havia vint-i-cinc soldats de plom, tots germans, perque eren de la mateixa vella cullera de plom. Cada un dels homes tenia el seu fusell a l'espatlla, mirava al seu davant de fit a fit i portava el més elegant uniforme roig i blau que hom pogués imaginar.

Imaginar l'Adelaida enderiada en restauracions i compres li semblava una garantia de repós; sospitar que s'encaminava a la creació d'un món particular, una promesa d'oblit. La seva divisa actual és aquesta: «Vegetar en la penombra». Llavors que l'Adelaida contempla el crèdit en les seves mans, el seu coratge defalleix un poc.

Home es pot dir qui sent el cor nafrat amb el sol imaginar uns dolors que poden patir els hòmens. Indigne és de tota alegria qui no ha sentit mai turbada la seva, i trista mort deu ser la d'aquell que ha viscut sense adonar-se'n de tristeses d'altres.

Més tard penseu que el millor modo de veure el que passa és imaginar que un hom, impossibilitat de dormir, es llevi de bon matí i pensi que li agradaria jugar al cricket. Els nens, ensenyats a ésser cortesos amb els hostes, veuen un deure d'ells a entretenir un hom.

Així l'allunyava de l'hostal i de la gent del poble, que començaven a mirar-se'l amb mals ulls. Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes eren la cosa més feréstega que us pugueu imaginar. En ple dia, batent-hi el sol, us hi sentiríeu acovardits, propicis a la superstició i les inquietuds sobrenaturals.

Es diu als amics «Bona nit!» i havent sopat, es va a l'estació sense fer nosa als de casa. Postdam, el Versalles de Berlin, és una bella petita ciutat voltada de boscos i de llacs. Ací, en les ombrívoles avingudes del seu parc extens de Sans-Souci, és fàcil imaginar el magre Frederic, amb aquell seu dificultós alenar, fent passejades en companyia del Voltaire dels aguts acudits.

-Apa, Joan. Ull viu! Ja portes l'esmorzar? No tindràs pas por? -Fugiu, home! El vailet havia rebut amb passió aquella comanda extraordinària. Les ànsies d'aventura que flotaven, imprecises, en el seu imaginar d'adolescent, ara es congriaven al volt d'una actuació concreta. Hi havia un principi de perill, un fons de sorpresa, la nit, la presència d'un crim inesbrinable...

Ells es feren passar com a teixidors, i digueren que sabien de teixir les més belles teles que hom pugui imaginar.

La idea d'uns llims, d'un in pace misericordiós, us feia grat el perill de deixar la vostra ànima perduda eternalment en aquell laberint de la llacuna. Mai de Déu us podríeu imaginar la impressió de solitud, de llunyania, de tocom introbable, que s'experimentava allí.