United States or Peru ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Bóta hi era assegut en un sac de llobins, decaigut i pensívol. Els anants i vinents li pasaven a frec de cames, llançant crits eixordadors, roigs i suats, amb la barretina al clatell, el tupè enrinxolat sobre les celles, i el caliquenyo als llavis. Alguns li pegaven esquenades tot passant, tocant-li el botet a fi que cantés. -I dôs, ¿Bóta, quan farem la tossa a en Gorgals?
Aleshores en Melrosada somiava en París, però impossible guanyar cap pensió: a finals de curs tenia les pitjors notes. S'havia ficat a la barretina que tenia de ser pintor, però tots els professors estaven convençuts que mai faria res.
Ses sardanes... ja ho crec!... encara es toquen i es ballen amb devoció: aquesta és la paraula. Se ballen amb devoció perquè la seva musica té quelcom de religiós, de sant, de... no es pot dir, vaja. Fou el meu mestre de tenora. Ara no penseu que fos presumit: res d'això. Deixava caure a la bona de Déu sa barretina musca, que li penjava com un sac buit per sobre l'esquena.
Ell ho entén que allò és un Déu us guard; i contesta urbanament a la seva manera, que consisteix em calar-se més endins la barretina.
-Hola, lleig! ¡No vogus tan de fort, que vas a riscos d'esmalucar-te! -Alerta, que us cau sa barretina, l'avi! -Vatua es gaiató de Sant Cristòfol nano! ¡Mireu que ès una mort, això de deixatar s'aigua, tanta que n'hi ha! ¡Us cansareu molt, manejant aquestes cueres tan grosses!
En aquest punt se sent un bastó picant a terra i una tosseta, i entra embossat fins als ulls, amb barretina negra i barret fins a les orelles, un tertulià. -Santa nit tinga, senyor Doctor. -Molt bona nit. Vamos, que avui vostè és el primer, senyor Nofre. Ja veig que aquesta tos se va estovant. -Sí, senyor, gràcies a Déu. -Ja li tinc amanit el xaropet.
-Ja és ací l'avi Quim! Ja és ací! Veniu a les ballades! Un jaio amb una barretina de xeixa vermella va pujar dalt d'una pila de caixes que li va posar l'estanquer i començ
Sols se sabia d'ell que es deia Jaume; ningú sabia d'on era ni d'on venia... potser ni ell mateix se'n recordava; allí l'havien deixat rerassagat aquell traut, i allí s'estava, esperant que una altra ventada se l'endugués lluny, qui sap on; sempre assegut en la barana del pont, la barretina de gairell, la pipa als llavis i la vista perduda en la boira de l'horitzó.
Un tros de paper , que com les contribucions s'introdueix per totes parts, va voler, en la nit de l'últim dijous, fer una francesilla, i, agafant el gambeto nou, la barretina morada i la faixa de seda, se les planta cap a seguir balls de màscares. Començo pel Teatre Romea, on hi ha la societat de La Mascarita . Entro i quedo enlluernat. Quant de llum! Quin soroll! Quin tiberi!
Paraula Del Dia
Altres Mirant