United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !
No tenen fi ni compte les coses que passen entre el senyor Batista i la senyora Quima per celebrar el naixement de Jesús amb el gall . No sé per què detràs d'aquesta sola paraula se m'afigura veure un home de certa edat, de costums patriarcals, fet i xapat a l'antiga, molt amic de sa casa, pare de dos filles casadores, i avi de dos nois en disposició de combregar en aquell any.
Al mateix temps, en una altra casa diuen: -Això deu estar molt malament; perquè abans sentíem tot sovint el combregar i justament ara no el sentim mai: es coneix que els deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-nos d'espantar més. Escoltin-se vostès mateixos a la gent: escoltin-se-la. ¿I doncs, senyora Quima, quan n'eixirem d'aquest preu fet? -Ai, què sé jo, pobra de mi!
Li busquen la ploma de la cuixa i es confirma l'acert del bon senyor. Regategen el preu, i, després d'algunes paraules i haver fet, el comprador, com qui se n'anava, parteixen la diferència, i el senyor Batista queda content amb el gall, si bé a la senyora Quima li sembla que es podria trobar un vint-i-dos més barato.
Per això es diu en veritat que puja més el farciment que el gall La senyora Quima cobreix tot el gall de llard, sense plànyer- l'hi, perquè creu que la meitat se li quedar
La fama que té el senyor Batista per comprar galls, creix als ulls de la seva muller. A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall de casa la senyora Quima. Vé la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora Quima. Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo.
Que fer? ...No s'havia errat, no; la Quima Xamosa l'assenyalava amb el dit i els hostes el sotjaven, sospitant-lo. Ara l'haurien ben descobert. La cosa ja no tenia adob. Mes, que fer sinó posar-se a veure venir?
El senyor Batista és un d'aquells que se sap quants anys tenen sapent quants galls han menjat durant la seva vida. Any per gall. El ramat que ara es mira ja se l'havia mirat mitja hora abans, però en tots els altres no hi ha vist un cap que li agradés tant com un d'aquest. -Veus, Quima? diu a la seva senyora. -Fem-nos portar aquell, que en mon concepte és millor peça que el de l'any passat.
Així hauria romàs hores i hores, baldament els seus hostes s'haguessin esmicolat fins a la darrera engruna, si quelcom, que li inspirava més interès que totes les vides humanes, no li hagués retornat les forces i li hagués inspirat una heroica resolució. En mig del seu dolorós encantament, veié que la Quima Xamosa venia de la cuina portant com a patifell de guerra als seus amics unes tals rimes de plats i cassoles, que, si fossin estades de bons versos, haurien bastat a un poema. Això li féu compendre que encara hi havia quelcom a salvar a l'hostal, i aquesta idea va arborar-lo moralment i materialment. Aleshores una força sobrehumana enrobustí les seves fibres i les hi va contreure i distendre tan poderosament que, sense quasi estintolar-se enlloc, d'una sola embranzida es llev
En fi, de totes les bèsties que es mengen, sols al gall se li desprecia el cap; no se trobar-hi la raó. Tornant a la senyora Quima, ja est
S'encara amb el sant i de pensament li va dir: -Si tracteu tan malament la companyia, no és estrany que resteu sense devots. Tan bona jeia que sembleu tenir i... la mala nit que m'heu donat! No hi dormiré mai més amb vós; de primer m'embarco amb la Quima Xamosa, sota terra sigui.
Paraula Del Dia
Altres Mirant