United States or Brunei ? Vote for the TOP Country of the Week !


La filla del Carolí, la Nieves, i el senyoret del casal se portaven dos anys de diferència, i de menuts menuts havien estat junts, no sols en les hores dels jocs i corribandes, sinó durant molts àpats i a voltes fins en el llit.

-Que n'és, de gran, el món, verament! digueren tots els menuts. Perquè, tanmateix, tenien molt més d'espai per a moure's que no pas quan eren a dins la closca.

Dos uis de poi que no me'n deixaran desoblidar en tots es dies de sa meva vida. Quins rostos! Es menuts d'en Cundo els devien inventar, aquells camins. -No me'n parlus! Allò no són camins: són esgarrapades de dimoni obertes en sa penya nua. -Hi queia un sol de Maria Santíssima. -Es peix, a sa panera, aixecava una fumarada que ni que estigués a sa fogaina.

-Arri, menuts!... arri, fills meus! ¡Si els fills fossin com els bous! tan bons de governar! ¡No em veuria així!... Mala!... Jesús, Maria i Josep!

Aquest pernil que els versos li presenten li plau de tota manera: amb patates fregides i amb suc de tomàtec, tallat a bocins menuts i dispersos entre l'arròs, o tallat a tires llargarudes i col·locat simètricament damunt d'una truita a la francesa. De quina cosa pot ésser aquest soroll sord i constant, remor gairebé única en mig de la nit calmosa? El malalt, a la fi, ho endevina: és del forn!

Deixeu-lo de banda, i ensenyeu els altres menuts a nedar. -El covaré una mica més: he covat tan de temps que puc continuar fins a la fira de sant Joan. -Com us plagui- digué l'ànega vella, i se n'anà. A la fi l'ou gruixut va petar. -Xip! Xip! digué el menut. I es llanç

En els afores de la ciutat, damunt el terrat tot pla i enllosat d'una casa, on la baraneta semblava de porcellana, i entre bells pitxers plens de grans campanetes blanques, seia la bella Pe, amb sos ulls estrets i plens de malícia, sos llavis abundosos i sos peus menuts.

O veig una mitja estirada que exhibeix una cameta amb clotets, ferma i rodona, i després un peuet fet per a ésser besat, i jo el beso», digué la Lluna. «Cal que us digui el que he vist aquesta nit. Mirava a l'altra part d'una finestra, la persiana de la qual no arribava al capdavall, perquè no hi havia veïns en front. He vist tota una colla de menuts, germans i germanes.

Fins roques enteres varen davallar, empeses per ell, ficant-se camp endins com si no tinguessin aturador, i arrossegant, en llur cursa, el davassall de menuts palets que trobaven al pas. I la invasió va créixer... va créixer d'una manera esgarrifosa, fins a deixar ben pelat un tros de clapissa i convertit en clapissa tot el camp.

Res de menuts rajolins; res de gotellada espessa; res de xiuxiueig alegroi: les remors d'ara eren remors de terratrèmol; els rajolins, davassall; la gotellada, cascada imposadora.