United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Doncs , per espai de quinze anys, Fritz Kobus seguí exactament la regla que s'havia marcat a l'avançada: sa vella criada Katel, la millor cuinera d'Huneburg, li serví sempre ells talls que més li plaïen, cuinats de la manera que ell volia; tingué sempre la millor choucroute , el millor pernil, les millors llonganisses i el millor vi del país; consumí regularment una cinquena de xops de bockbier a la cerveseria del Gran Cérvol; llegí amb regularitat el mateix diari a la mateixa hora; i féu amb regularitat les seves partides de Youker i de rams tan aviat amb l'un com amb l'altre.

Per altra part es veia tant ben afalagada pel seu marit, que per por de donar-li una pena, callava allò que es sentia, amb una mica d'angoixa... Una mena de rosec a l'esquena, un deixament, una tristesa... Cada vegada que'n Magí anava a vila, tornava carregat de lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa, pernil.

Dos gossos a llur costat el miren fixament esperant que de tant en tant els tirin un mos de pa que es mengen abans que arribi a terra. La dona omple la bota de vi, el sarró de pa, formatge d'ovella, i pernil. Tots estan muts, sorruts i mig ensunyats. En Joanín no ha dormit en tota la nit. Fins ha tingut ganes de plorar i no sap per què.

Donya Rita, que és dona molt de sa casa, i don Gervasi, home molt de la seva dona, inseguint la inveterada, econòmica i sàvia costum que vénen observant des que es varen unir en sant matrimoni, que compten que fou per l'any de les bombes, mata mig tocino, sols que es queda tot el sagí i un pernil que es conserva per endur-se'n a la torre.

Li revénen uns versos que llegí pocs dies abans d'enllitar-se: Ai, Candelera gentil, Mare de Déu de Candelera!... temps de salar el pernil tot esperant la Primavera. En el seu deliri l'expectativa d'un temps qualsevulla també s'associa amb la imatge d'una vianda o altra.

Tot això no impedeix que, si ton pare no hagués tingut tanta afició al pernil, les salsitxes i les llonganises, no fos encara fresc i valent com jo. Però vosaltres, calaveres, en res voleu posar esment; i ara l'un, ara l'altre, us deixeu agafar com els rats a la ratera, per amor de la cansalada.