United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Avesada a la vetlla de malalts, la son se li esvaïa fàcilment, i, amb l'emoció que sobreexcitava sos nirvis, no hi havia en ella cap sentit que no estigués més despert que d'ordinari. En Temme, en canvi, embriagat de son i de delícies, estava com estupefacte. La claror l'enlluernava.

L'auto féu uns espetecs com si estigués enrabiat i En Martí va pujar l'escala bo i llegint una carta que la portera va donar-li.

La porta mig s'obre, i quatre cares espectants, apilades unes amb altres, guaiten un hom com si hom fos fenomen reservat en aquesta cambra especial. En veure que hom és despert, la cara de dalt de totes, saltant calmosament sobre les altres tres, entra i s'asseu al llit en amical posat. -Oh! diu. -No sabíem que estigués desvetllat. Nosaltres ho estem de fa estona.

Quan les germanes més grans muntaven així, amb els braços enllaçats, en ésser vespre, la més petita romania endarrera tota sola, tot mirant com se n'anaven, com si estigués a punt de plorar; però les donzelles de la mar no tenen llàgrimes, i per això pateixen més. -Oh! Si jo tingués quinze anys! deia -còm em plauria, n'estic segura, el món d'all

-Poc ho savia que la Teresa estigués prenys. -Quin xicotàs! És una mena de brau empeltat d'àngel; un pit com un perdigot, uns ulls com el puny. Sentiu quina veu? sentiu? Jo estic que no soc jo; pensar que després de cinc noies ve un home cepat, que far

Quant a ésser jo una estranya mena d'home, va suposar que no estava en mi l'evitar-ho; i, mentre la gent al meu entorn estigués disposada a acceptar-me, era assumpte finit. La monotonia del viure, afegí que era per a tots dos, i en això que em compadia de debò.

La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una tristesa aclaparadora. Unes hores després, quan en Melrosada an

Opino, doncs, com vosaltres, que cal partir cap a Grècia; i si a algú se l'atrapava desertant abans que tot l'exèrcit estigués en seguretat, se'l condemni com a traïdor. I a qui li sembli com a mi- diu -que aixequi la .

Xenofont replicà: -Això ja no és possible: dóna'ns comiat. -Amb tot- digué Seutes - que és més segur de quedar-se amb mi que d'anar-se'n. Xenofont respongué: -Elogio la teva sol·licitud: però no puc quedar-me. Perquè on tindré consideració, estigues convençut que ser

Esperà, encar... Veié que els dits d'en Pasqualet s'agitaven espasmòdicament, com si estigués picat per la taràntula, però sos llavis romangueren closos. Pass