United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Qui els ho ha dit, que he pescat jo aquesta truita? féu tot sorprès. -Ningú, però sospitem per instint que V. és l'autor de l'heroïcitat. -Oh! És veritablement extraordinari! ¡És increïble! exclam

-, senyor- respon l'home il·lustre. -La vaig pescar prop la resclosa, o allò que en deien llavors la resclosa, un divendres a la tarda, amb un ham. Havia sortit a pescar sollos, i era ben lluny de pensar amb cap truita, quan vaig sentir aquest monstre al cap del fil. Que em tallin el cap si no em féu anar de quatre grapes en l'aire. Motius hi havia, tanmateix! Feia vint-i-sis lliures!

Aquesta truita li havia estalviat una bona pallissa en tornar a casa, i meresqué que el mestre el castigués fent-li copiar moltes vegades una regla de tres, i amb uns exercicis gramaticals.

Tenen cada disgust! -I tan rics! Tothom en passa una o altra! ¡Els diners no fan la felicitat, senyora Tusquets! -Ja raó ja! I qui és la núvia? -És una noia a la moderna! Molt elegant, molt presumida, cabell tenyit, molt tenyit, parla tres llengües i no sap fer una truita. ¡I de diners, a cabassos!

Ell, amb una mirada s'entera de si algú els escolta, i, acostant-s'hi, li diu baixet: -, doncs, . Qui ets? Però ella li respon cridant: -Sóc una que l'any passat cada dia et veia quan te feies la truita al dematinet per endur-te-la a l'escriptori. Escolta: ¿que encara tens qui et renta de franc? Ell est

-Anirem - digué Harris amb la seva encoratjadora confiança. -Serem a Todtmoos abans de les onze: no passeu neguit. I a Todtmoos pendrem alguna cosa. Va afegir que li venien ganes de pendre un biftec i una truita. George, per la seva part, no volia que li vingués gana fins veure Todtmoos.

-No heu fet pas malbé el peix! vaig cridar esparverat, corrent vers George. -Em penso que no- respongué aixecant-se amb precaució i mirant entorn seu. Però , que l'havia fet malbé. Era a terra en mil bocins. Ens va semblar molt estrany, inexplicable, que una truita embalsamada es trenqués així a petits bocins. I, realment, hauria fet estrany tractant-se d'una truita embalsamada. Però no ho era.

Mentrestant, els nostres ulls tafanegen l'habitació i es fixen en una antiga vitrina polsosa, col·locada dalt la repisa de l'escalfapanxes, dintre la qual hi ha una truita. Però quina truita! Em fascinà, de tan monstruosa com era. De primer antuvi vaig creure que no fos un bacallà. -Ah! fa el vell, seguint la direcció del meu esguard. -És una bona peça: oi? Què li sembla?

Després se n'anaren a dormir; i en Ramonet, que era un golafre i havia fet un excés de truita, somi