United States or Austria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si mai anava per algun indret on l'haguessin de veure molts ulls, cridava els seus amics i conversava amb ells sèriament, a fi que es veiés clar quins era que estimava.

Veieu, ja tenia els sacs a punt, i, anticipadament me n'alegrava; però no ha vingut ningú; el rei pot esperar dies i dies, si creu que els sants del calendari li han d'omplir les caixes! »Voldria que em diguéssiu què ha fet per vosaltres aquest gran sant, i quins serveis us ha prestat perquè li doneu tot el vostre diner.

-Però els meus dintres es poden llepar. Filla! jo passar una setmana sense mudar-me?... -No ho fa així tothom: sense anar més lluny, la viuda del difunt. Si vostè hagués vist quins garrons portava a la Festa Major de Sant Quirze... -Crec que és una mala endreçada... -El seu home no ha mort de res més que de mal cuidat...

L'aspirant a llogater .-Quina? L'amo de casa . -S'ha oblidat de dir-me per quins motius deixa el pis que ara . L'aspirant a llogater . -Oh! per una friolera: vaig tenir una petita qüestió amb l'amo de la casa i el vaig tirar per l'ull de l'escala.

No per quins camins hi entràrem, però lo cert és que al cap de no gaire estona érem al mig de la planura i al davant d'una estació i d'una via de ferrocarril que es perdia al lluny del lluny. En aquell mateix moment arribava el tren fent tramblar la terra. Aleshores la mare m'abraç

I quan, tot forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada, esquitxant-nos de xarbots, ¡quins xiscles i quina tabola!

Les pot donar a qui vulgui. Per a vostè mateix. El policia, sense remerciar-me l'oferiment, seguí: -Vostè ha llançat aquestes coses per la finestra. -És veritat: les hi he llançades. -Per què les ha llançades per la finestra? Tot policia alemany el seu codi de preguntes. Mai no les canvia ni les oblida. -Les he llançades contra uns gats. -Quins eren aquests gats?

-I ara! quins disbarats de dir, vostè, també! contest

-Voleu que prenguem un cotxe? vaig dir a George tan afectuosament com sabia, -En un moment el trobaré. -I ¿per quins set sous vull jo el cotxe? respongué desagraït. -No podeu compendre una broma? No sembla sinó que em trobi en companyia d'un parell de vellotes.

Havia vingut a parar a un dels indrets més fèrtils i ben regats de la rodalia de Figueres, i n'hagué tan bell encant que quasi es va distreure de les seves cabòries i neguits. S'aturava bocabadat a cada pas, es girava d'una banda a l'altra i no es cansava d'exclamar de cor, i àdhuc de boca i tot alguna vegada: -Fitre, quins blatars de moresc! Refitre, quines fesoleres d'aspra!