United States or Saint Pierre and Miquelon ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me dempeus. -Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords.
I quan, tot forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada, esquitxant-nos de xarbots, ¡quins xiscles i quina tabola!
Gairebé tots restaren espaumats. Alguns xiscles d'esglai van torbar la quietud del capvespre. El salpasser i el llibre que tenia el Rector caigueren a l'aigua i feren fugir els peixos que s'havien agombolat enlluernats sota la claror dels ciris. Les dones van esclatar en uns plors que enternien. -Sa noa! -Sa nostra noa és viva! -Ha ressucitat! -Ja és nostra! -Miracle!... miracle!...
Vaja, ¡era ben enfadós, haver d'anar a estudi, penjar en un banc, com dues eines inútils, les cames, que tenien fam de córrer, i arrossegar per les lletres d'un llibre la imaginació, que es sentia cridada pels xiscles de les orenetes, pel xiu-xiu del vent, per cada bri d'herba i per cada fulla d'arbre! Era ben trist, però no hi havia altre remei: era precís anar-hi.
No obstant, a la millor la canilla pegava una d'aquestes abordades de pura fantasia, al furibund xivarri de la qual col·laborava en Busqueta amb xiscles estridents de salvatge exasperat. Mes jo sabia a què atenir-me sobre l'eficàcia de l'encalç: amb certesa que no arribaria la sang al riu. I tornava a prosseguir la meva dèria contemplativa.
Les cassoles s'havien buidat entre rialles, xiscles i parloteig. Tots estaven vermells i escotorits. La Gràcia cofoia per l'acceptació del seu guis i el pare, rialler, movia els ulls allunyats de la vergonya que els amarava. Començ
Un bosc immens, bellugadís i remorós, ple de xiscles i rialles, com assotat per tempestats d'alegria; un bosc immens que fremia amb extremituds de joia; un bosc immens que caminava tot sol cap a l'Església, cap a l'Església... L'Església es veia de lluny, gaia, somrient, idíl·lica, il·luminada de ple a ple per la claror matinal de primavera.
Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire prim, també diré que era deliciosa. L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades.
Paraula Del Dia
Altres Mirant