United States or Eswatini ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ja vénen! -Ja són aquí! -Cuiti! -Noia, ¿com estàs? -Acabeu d'arreglar això. -Mare, em deixa anar al terrat? -No.

Parla d'una tomaquera que tenia al terrat; però la poruga que sent dir «morta», lo primer que fa és esglaiar-se; després, se'l mira i pensa: si era la seva dona, vet aquí un viudo que fa planta. Els botiguers que han fugit a França procuren fer escolliment de robes de colors foscos, amb l'esperança de que l'hivern vinent mig Barcelona portar

Ni ¿com havia de venir ningú, si no podien sentir-me, lluny com era de les habitacions? Perquè jo era al terrat, a cara de cel. A la traça hi havia pujat per observar l'aurora boreal; i allí la tenebra mefítica m'havia sorprès i m'havia anat penetrant, ensopint-me, enervant-me... L'orgull i la imprudència m'havien perdut.

Dues coses tenia aquella sala seves i ben seves: la claror i la flaire. No si ho feia l'emblanquinat de les parets d'on en penjaven una munió de quadros amb sants i santes, amb guerrers i pastoretes. No si ho feia el ressol que del terrat dels canaris hi entrava a dojo, s'esquitllava per les parets i rebotia de les blancors dels papers als vidres dels quadros.

L'hora d'anar-hi era de dotze a una, quan la rateta de la gana començava a fer de les seves. Hi pujàvem escales amunt de dos en dos, i encara em sembla que sento el terratrèmol de l'arribada. Era un soroll infernal que esvalotava i tot als canaris del terrat veí.

-Mare de Déu, ¡quin tràfec hi ha en aquesta casa! -Mira, Munda, agafa el plumero i passa'l una mica per aquests mobles, que estan que s'hi pot escriure. Miquela, vés a escombrar l'escala i frega els poms amb una mica de blanc d'Espanya. Ai, tinc un cap com un bou! -Mare, ¿em deixa anar al terrat a fer volar l'estel? -Vés all

Tot això se sent ensopegant amb les cadires, corrent de l'un cantó a l'altre, plorant el xicot que vol anar al terrat, i anant-se'n la pentinadora corrents i arreconada, com si hagués comès un crímen, per no trobar-se amb la ferrenya cara del senyor Pere, que li diu que totes són unes bandarres i unes encobridores. De repent truquen.

I com contrastant amb aquest moviment, al fons d'aquell terrat, hi eixia d'entre les teulades la cúpula de l'església, com una colossal mitja taronja, coberta de teules verdes, aclofada pesadament sobre un macís de murs renegrits.