United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Fiquen els pastissos a baix i els utensilis pesants a sobre, amb la qual situació els primers resten fets una coca. La sal vessa per tot arreu; quant a la mantega... ¡mai de la vida no he vist dos homes traient més partit de dues pessetes de mantega!

I, finalment, quan desembutxacaren les pipes i donaren el tomb traient serenes bufades arribaren al cim mateix de la glòria.

-Doncs això és el que li ha passat- digué ella, traient un exemplar nostre de la setmana darrera, amb el meu article sobre el gas hidrogen, marcat amb llapis, i posant-l'hi al bell damunt dels ulls. El nostre redactor en cap va llegir tot l'article. -Vol dir que era aquest minyó, el Balonista ?

Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.

I l'aigua, començant a caure espessa i seguida, va abrigar tota l'encontrada, rebotent alegrament sobre les teules, escorrent-se i cantant per xaragalls i entallades, enrossegant-se'n les fulles malaltisses dels arbres, i traient, de les que hi deixava, un davassall de cançons encoratjadores.

-Justament aquest és el meu desig- vaig respondre-li. I, traient un mapa, vaig voler veure la distància a que ens trobàvem del nostre lloc de retorn. Vaig veure que érem, just just, a una milla i mitja de la resclosa propera, Wallingford, i cinc milles més enll

A les vuit en punt, hora en la qual l'agència obria les seves portes, la Ventureta va entrar-hi primera que totes, dient, per començar, un petit rosari d'abruptes energies. -Què li passa? féu un dels dos joves, ja lluent, i tot traient- se una sabata. -Que ja est

Però en Jan, més lleuger, se li va penjar al coll, sense fer cas del perill d'estimbar-se. Varen bregar un instant, traient en Bartra forces de flaquesa per llançar en Biel al fons del córrec, i forcejant en Biel per fer-lo enrera. En l'un s'hi veien pel clar les ganes de fer mal; en l'altre el desig de lliurar-se'n sense arribar a un estropici.

Al principi, en aquell paradís artificial, el poeta-dependent hi posava amb la imaginació una figura de carn i ossos: la de la donzella dels seus callats amors. Era una noia veïna de la dispesa on ell s'estava, que havia vist algun cop traient el cap a la finestra. ¡Quina aparició tan dolça a l'ànima!

-Això fóra bo per a perdre hores- digué Harris resoltament. -Deixeu-ho per a mi. He llegit d'aquestes coses i hi he pres interès. -I, traient el rellotge, començ