United States or Marshall Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


SIR TOBIAS No'l vol de cap manera, al duc. No's casar

I això, Paulina, vostè ja ho veu, que és impossible... -Miri, Melrosada: impossible no hi ha res, per a Déu Nostre Senyor. -Però... Paulina: ¿què que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes coses? -No digui heretgies, Melrosada; no digui heretgies!... -Però... escolti: ¿per què em vol fer casar amb una persona que no conec, amb una persona que... Pobre de mi! -Què volen dir, aquestes paraules?

És dir que si no fos el nas, foren molt fàcils els enganys entre els homes, i costaria molt formar judici del present i l'esdevenidor d'una persona. Ara, no. Tot home estafat dóna a compendre que no va mirar el nas del burlador. Tot marit enganyat, prova que es va casar sense fixar-se detingudament en el nas de la cònyuga.

-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta; aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc sort! -, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som vius... dallonses!... Jo que sóc de plànyer.

-Perdoni, senyor... ¿Vol dir que aquest noi se pot casar? -Casar? -féu el metge amb un pam d'ulls. I ara! Qui pensa en aquests disbarats? -Es que es tenen paraula amb la meva filla... -Alabat sia Déu! ¿No veieu que est

¿Què se me'n dóna dels diners ni de la fàbrica, si per tenir-los havia de renunciar a la felicitat? Tindré la meva carrera i no hauré de menester a ningú per mantenir-te...-I repetia una i altra volta que es volia casar tan punt fos enginyer... Entretant, sentia fretura dels besos i abraçades de l'estimada. Mes aquesta, a mida que s

En totes les altres coses sembla que tinguis bastant de seny, però en el capítol del matrimoni ets un veritable foll. -! ara sóc jo, el foll, i David Sichel és l'home raonable. Quina idea endimoniada garfeix el vell rabí, de voler casar tot el món? -No és la destinació de l'home i de la dona?

La molinera és casada, no li cal deixar flors i quan jo he passat per aquí sols hi havia les petges de dues persones i la toia hi era. ¡Com que havia plogut un xic aquesta matinada es coneixia molt ! ¡Tu dius que has estat la primera que hi ha passat, amb això, la toia és teva! ¡Tu et vols casar abans d'un any, jo també! Cal que ens cerquem un festejador!

-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa set anys que per tot anava amb ella! -Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no que els faria! -Però, dona, faci's càrrec... posi's al seu puesto... -No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada seria capaç de fer com ell. -Jo??? Sempre he dit que, si m'enviudava, abans no em tornés a casar... m'hi pensaria.

Tot parlant així, el vell jueu semb1ava d'allò més commòs. El gros recaptador Hâan l'esguardava amb els ulls badats, i Iòsef murmurava, de tant en tant, paraules confoses. -Què en penses d'això, Iòsef? digué a la fi Kobus a l'hongarès. -Penso com el rabí David- digué; -però no em puc casar, perquè m'agrada viure al ras, i mos petits podrien morir per la sendera. Fritz s'havia posat tot somniós.