United States or Solomon Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Què saps tu, d'abans, cap sense judici? replica el senyor Badó, ressentit. -De què en dius fira?... Quantes noies has vist enfirades?... Es necessita un capital per comprar una toia; vuit quartos han tingut l'atreviment de demanar davant meu per un manadet de roses que a casa de l'herbolari se'n troben de més fresques... I ¿què en direm, de l'Audiència?... Aquells antics procuradors de número que empleaven cana i mitja de percala en el llaç del corbatí i que estrenaven la segona perruca el dia d'ingressar en el col·legi; aquells homes plens de formalitat i de ciència, que entraven en les sales de justícia, causant respecte als mateixos senyors de l'Acuerdo; què s'han fet, repetesc?... Busca'ls i ho veuràs: jovenets, xitxarelos, que en la seva vida han sapigut lo que era un client passat Bòria avall... Luego fica't en els salons: aquells quadros de reis, tan vells que ni es coneixia el color de la pintura ni la fusta del marc, allí s'estan fent tertúlia, ells amb ells, en un quarto retirat de la casa, llimpiats de pols i de terenyines, dugues coses que els moderns no poden sofrir, i que sense embarg imprimien cert caràcter grave als monuments de l'antigüetat, en temps dels nostres pares... Pues ¿i els agutzils?

La molinera és casada, no li cal deixar flors i quan jo he passat per aquí sols hi havia les petges de dues persones i la toia hi era. ¡Com que havia plogut un xic aquesta matinada es coneixia molt ! ¡Tu dius que has estat la primera que hi ha passat, amb això, la toia és teva! ¡Tu et vols casar abans d'un any, jo també! Cal que ens cerquem un festejador!

Elsa és petita, fina, lleugera i bella. ¡És un ceptre de formosor, un goig inefable, una tija exquisida, un enfilall de gràcies, una toia de sublimitats! Amb els seus ulls entra a les ànimes, amb la seva veu entra als cors, amb la seva beutat esclavitza les nines de tots els que la miren.

Al bell mig del camí d'anar a vila hi havia una capelleta; la gent d'aquella rodalia deia que la fadrina que hi deixava una toia de flors abans de finir l'any, era maridada. La Margarida en arribar a l'oratori lluc

- hi rius! -Creu-me que a voltes ric de fàstic! ¡tants miradors i cap home com cal! No sentiràs a dir que la Margarida festegi de volada amb ningú! -Això no! ¡Si tant hi rigués ningú me'n privaria de festejar-los! Vanitat i gelosia. Amor i joventut. Tot això al bell davant de l'oratori del Sant on hi havia la toia un xic emmusteïda de la mirada xardorosa del sol que l'esguardava fixament.