United States or Laos ? Vote for the TOP Country of the Week !


La mare del Carolí, que en sa jovenesa serví a Barcelona i era entesa en l'arranjament d'una casa, dirigia els dissabtes del casal i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, a espolsar i desar les robes d'hivern, a penjar i despenjar cortines, a fer la matança del porc... I, per sa banda, la jove, que sabia, altrament de la majoria de noies que anaven a la fàbrica, molt de cusir i un poc de tallar i brodar, repassava les bugades, marcava tovalloles i mocadors i feia els davantalets d'en Pasqualet, el futur mestre de la casa Banyoles; i fins el Carolí, si havia pogut posar jornaler a les terres i començar el negoci de les fustes, havia sigut mercès a les bestretes de Don Pasqual, que ja l'havia lliurat de la quinta i donat la m

-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta; aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc sort! -, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som vius... dallonses!... Jo que sóc de plànyer.

Hi havia delfins grotescos que feien salts mortals, i balenes gegantines que treien dolls d'aigua pels badius com a centes de fonts per cada banda. Aleshores vingué el torn de la quinta germana. El seu natalici s'esqueia en hivern: així és que veié espectacles que les altres no havien obirat en llurs primers viatges.

En la casota de la dreta, que en deien a can Merló, hi vivien la Merlona i el seu fill: ella, una vella lletja, bruta i reganyosa; ell, un minyó cepat, que posava el queixal del seny esterrossant els aspres i que no feia aires de pendre estat. En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió: les llàgrimes.

Retrobava en el fons del meu organisme les frescors de l'aigua i les seves flaires confortants, les carícies de la sorra fina, la quinta essència dels cants i de les remors que havia sentits, i la placidesa de les celísties. I se m'acudien uns pensaments ensomniadors.

El seu oncle, home de i d'una regular posició, tement que el seu nebot allí sempre seria un murri, li dóna cartes per als seus amics de l'Havana, li paga el viatge, li fa fiança per la quinta, i el recomana al patró del barco. Al principi de la seva estada a l'Havana escriu cada quinze dies a la seva família. Després, cada mes; més tard cada mig any, i, per últim, ja no escriu.