United States or Colombia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Al menos busca en en Carlets perque em vinga a fer companyia. -Ja ha vist el barco?... -Home! Hi he trobat una cosa... així... un poc sinònima... vull dir que no és prou natural... -Ah, !... que no n'hi ha més que mig?... -No, no... això encara... Però no hi surt cap que figuri que es mareja... i això és imposossible... En un barco sempre s'hi mareja algú...

-Vols dir, Joan, que és el barítono, aquest?... -Mare de Déu! Que no el sents?... -Doncs no és pas el mateix que sortia a cantar el Profeta ... Prou que el coneixeria, perquè el vaig venir a veure dos vegades... Aquell no era tan moreno... -Què saps, tu, dona!... -Prou que ho preguntaré a la senyora Rita, que dues filles que avui surten en el barco.

-Home, el barco m'ha agradat molt..., però ¿ja és prou natural, això de sortir negres en aquell temps? -Home... -És que jo estic que allavonses encara no se'n coneixien, i que si de cas tot just... tot just en començava a sortir algun... ¿Ara diu que passa a l'Índia, això? -, senyora... Aquests arbres se crien per allà... Tots aquests són índios. -Ditxosos ells! -Per què?

Se'l va veure quatre o cinc passes entre la boira, tot petit i grofollut, les cames molt tortes, i eixint per sobre d'ell, l'escopeta, una mena d'espingarda per lo llarga, brandant com entena de barco al moviment del pas. Després la boira es torn

Aquelles calces curtes, aquells espasins amb penjarolles, aquells respectables barrets de tres picos que eren com la vela d'un barco, aquella gravetat que els dies de visita de càrceles era terror dels xicots que feien campana; a on són?... Vés i veu-los al present, i un agutzil és un home com qualsevol altre.

El seu oncle, home de i d'una regular posició, tement que el seu nebot allí sempre seria un murri, li dóna cartes per als seus amics de l'Havana, li paga el viatge, li fa fiança per la quinta, i el recomana al patró del barco. Al principi de la seva estada a l'Havana escriu cada quinze dies a la seva família. Després, cada mes; més tard cada mig any, i, per últim, ja no escriu.

Ja feya algunas horas que havian deixat la terra quan de sopte se aixecá un xaloch espantòs que trontollant lo barco lo feya somoure y balandrejar com una escorfolla de nou damunt la carena de las onas, ja atansantla á las estrellas, ja engolintla al fòns de l' abim salabròs.