United States or Iceland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vau poder caure en fer de nit tot el camí de l'illa de Jackson fins aquí, per a riure-us de les nostres angúnies, i heu pogut caure en enganyar-me amb una mentida sobre un sommi; però no heu pogut caure mai en compadir-vos de nosaltres i estalviar-nos sofriments. -Tieta, ara conec que ha estat una cosa lletja; però no volia pas fer-la, una cosa lletja; no ho volia, ben cert.

Ni mai havia anat tan espellifat de calces i levita, ni tan tronat de barret, perquè a l'habitual desídia de l'home que una ceba massa arrelada al magí, don Joan de Déu hi afegia el decaïment natural que porta en si la misèria. Des d'aquella hora endavant, al pobre numismata li va tocar ballar amb la més lletja de totes.

I és una gran llàstima, perquè hi ha un o dos colors que no li farien fer cap lletja figura, sobretot si mirava de portar sempre el barret ensorrat fins a les orelles. George va fer algunes compres per a l'excursió, i he dir que d'aquestes compres no en vaig quedar pas content.

La pubilla és guapa o lletja, bon gènit o un gènit infernal, però sempre és rica; el pobre hereu l'ha de pendre tal com és i ha de passar la segona part de la seva vida amb la persona que el seu pare li ha destinat. A més de tots aquests inconvenients, que són generals a tots els hereus, en senyalarem alguns que no per ser-ho menys deixen de ser dolorosos pel nostre hèroe.

No hi ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab bonics y joies. PRIMER AGUTZIL Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem. ANTONI Anem.

Va baixar l'hostaler, amb una cara de tres déus perquè ja no podrien venir els minyons que traginen coses de França per les bandes poc concorregudes, i que són els únics que li fan l'hivern una mica comportívol. Va mirar la finestra com si volgués anar a cops de puny amb algú de fora, i remugant una cosa tan curta com lletja, va tancar la porta d'una revolada.

Però és allò que passa: un deixa les coses per a l'endemà, i mai arriba el moment de fer-les; fins que vaig trobar una altra vegada els Buxareu en unes funcions d'abonament organitzades per una senyora molt lletja i on es feien comèdies castellanes d'aquelles tan ensopides. Jo els vaig saludar una mica avergonyit, però amb el ferm propòsit d'anar-los a veure el primer dia que pogués.

Quan la Ventureta, una minyona cepada, lletja, escarràs, renegaire com un oriol, meravellosa cuinera i filla ardida d'un dels indrets de Catalunya on encara hi ha federals -no em recordo si l'Empord

-No com m'has sentit, Temme. Te cridava... i no et cridava. Jo creia que ses meues veus ofegades no podien arribar a ses teues oreies. Però has comparegut... t'hai vist as meu davant... i, per més agre que sigu as respectes d'una mare, no hai pogut mencos d'agenollar-me a ses teues plantes i declarar-te es meu pecat. I te l'hai declarat a ses crues, per sa seua cara més lletja.

De primer, sortí una dona lletja que amb una rialleta perennal feia dalt d'un trapezi una munió d'equilibris. Es gronxava dreta sense agafar-se a les cordes; després, agenollada, després, amb un sol peu i a la fi, tot gronxant-se, agaf