United States or Gambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després, al cap d'un instant, volent retornar aquell home al seu seny, de qualsevol manera que fos: -I el vostre soterrani, com era? li va demanar. -Semblava un forn. -I deveu haver-hi baixat amb un llum: veritat? -No, senyor. -Doncs, aleshores, ¿com heu pogut veure el sepulcre, el cavaller i les peces d'or? -Era il·luminat d'un raig de lluna.

Lo mateix els que, sentint-se dins del sepulcre, volen, desesperats, ventar ses pròpies cendres en el caos de la impietat, que els que, ferits per un raig de llum divina, clamen resurrecció. A tots se'ls qualifica amb la mateixa paraula: Revolucionaris !

Primer de tot aniré a cercar el castell; en acabat, prou que trobaré el soterrani i els escuts: un sepulcre de sis peus tot ple de peces d'or: em sembla de veure-ho. Els ulls de Nicklausse es posaren a lluentejar d'una manera estranya.

L'estel Artur resplendia sempre sobre el meu cap. I aquella mar, aquella mar... ¿Era també desvari, allò? Tant de , que ho fos! De vegades perdia el sentit de la realitat. Érem sers de l'altre món que, sotjats per l'ull de Déu, seguíem una navegació fatal i misteriosa. La barca era una mena de sepulcre.

»La darrera nit, després de la representació, el petit geperut eixia de la ciutat cap al cementiri soliu. Les corones ja es marcien damunt la tomba de Colombina. Ell segué damunt el sepulcre. Se n'hauria pogut fer una pintura colpidora; tenia la m

MARIA Oh! ; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un ruc, és un busca-raons, y si no tingués el de la covardia per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els savis que no trigaria gaire a tenir el del sepulcre. SIR TOBIAS Per aquesta m

Amb les flors de sepulcre, collides d'amagat, s'havien guarnit el cap i el pit... Semblava que tornessin d'unes bodes... A l'arrencar el carruatge, fins una noia es va posar a cantar: Que la primavera, porta paners de flors; n'hi de totes menes... n'hi de tots colors. ¡Ves quina manera de tornar d'un cementiri! va recalcar el senyor estirat i circumspecte. -Quina serietat!

Caminàrem desset dies i arribàrem a Jerusalem. Aquells dies s'escaigué la festa de la Santa Resurrecció. Per tots sos carrers cantava hom: Alleluia! Entràrem en el Sepulcre i posàrem els llavis tremolosos damunt la pedra de la Resurrecció remoguda per la m

No transitava ningú. El carrer se badava a la soletat, desert, mut amb un callament de sepulcre, les portes tancades, les finestres sense llum.

Som jove i no tinc cap motiu personal de queixa contra la societat, a on tot just acabo d'entrar, i ja em trobo carregat amb un farcell de preocupacions que hi ha moments en què em pesen i em fan dubtar. ¿Per què no havíem d'ésser com aquell bordegàs que es veu allí baix, jaient, tan indiferent, sobre la llosa d'un sepulcre?