United States or Latvia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Beneïm-lo tots dos- afegia ella, -perquè la sort de compendre's dues ànimes és a mitges.
A pesar de la fressa atabaladora del temporal, se sentia el crit de -Hissa! hissa!; perquè no el proferien solament els que treballaven, sinó tot el poble alhora, que, no podent contribuir d'altra manera al salvament, l'estimulava i s'hi afegia almenys amb la seva veu. I l'-Hissa! hissa! hissa! sonava més fort a manera que la barca, objecte dels generals esforços, s'acostava a la riba.
Ella ho va conèixer, i, agafant el volum nou que per un moment havia deixat sobre el pupitre, mudava amb rapidesa l'aspecte del diàleg. -Però tornem al vostre llibre- deia, -que és el què a mi més m'importa. -L'haveu llegit? -Me'n manquen ben poques pàgines. -I?... afegia el jove amb aire interrogador, com si del dictamen de l'amada en dependís la pròpia felicitat futura.
Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n, en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li arrib
Sperver, encetant successivament la cuixa de cabirol, les gallines boscanes i el llussó, murmurava, amb la boca plena: -Tenim boscos! tenim altes brugueres! tenim estanys! Després es decantava cap al respatller de la cadira de braços, i agafant a l'atzar una ampolla, afegia: -També tenim comellars, verds a la primavera i empurpurats a la tardor! A la teva salut, Fritz! -A la teva, Gedeon!
-Escolti, mossèn Joan- deia el facultatiu, alçant la veu: -com se troba? -Me sembla que una mica millor- Responia aquest amb veu fosca i apagada. -Una mica millor? No m'ho sembla pas a mi, així- deia el metge, amb veu prou alta perquè aquell ho pogués sentir. -No es pensi- afegia la Feliça, -li ha calmat molt aquella ardència de set i fins suara parlava de llevar-se.
I Paulina, amb una candidesa d'infant, afegia: -I pensar que tot és per culpa meva! que jo sóc la causant de la seva desgràcia!... En Melrosada, en mig del seu desesperat excepticisme, interrogava Paulina: volia saber noves de la vidua, el que deia, el que pensava; i Paulina ja no tingué cor per a mentir, i li digué la veritat ben crua: la Isabel no seria per a ell!
Quan en llur cara es dibuixava un somrís, jo també somreia; quan s'esforçaven a contenir la rialla, també feia jo els possibles per a contenir-la; i fins hi afegia, de tant en tant, un petit cloc-cloc de satisfacció, com si fos percudit d'un dard espiritual que als vulgars mortals escapava. Em considerava, senzillament, molt hàbil, operant així.
I afegia: -Veu's aquí una cosa de la qual no em sé avenir: que jo hagi pogut viure abans d'haver-vos conegut, abans de tenir l'avinentesa de veure treballar! Doncs bé: aquest no és pas el meu estil.
El seu pare afegia, sempre ferreny: -No ets bona per a res... Mal llamp! ¿Què t'han donat encantàries? Però ella igual que si no ho sentís, restava somniosa, mústiga, cercant sempre la soledat. Així que veia el seu pare fora i distreta l'àvia, s'enfilava cap al bosc o bé baixava al torrent per a capdellar i descabdellar a soles l'eterna cabòria que la perseguia.
Paraula Del Dia
Altres Mirant