United States or Paraguay ? Vote for the TOP Country of the Week !


I, a fe, jo les havia conegudes ben venturoses. La dida, certament, havia passat moltes penes mentre va viure el seu marit, en Catre-venc, serrador francès que treballava a la mestrança i tenia el mal vici d'embriagar-se; però quan me va criar a mi ja era vídua: en Catre-venc havia mort a la flor dels anys atuït pels seus propis excessos i pels de la seva nissaga d'embriaçs.

Entretant la Tecla no veia res, restava davant d'aquella dona escaient i sana que per seguir l'estupidesa d'ara amagava sota els artificis dels tints i pintures, la frescor de la seva joventut com si fos una dona ja pansida per l'envelliment del vici. La dida tenia els ulls oberts i la mirada buida d'expressió.

Sa vestimenta era pariona de sa vida: llustrosa a força de raspall i fins discretament apedaçada en algun indret, però neta de taques, com sa conciència. Un detall: mossèn Joan no polsava. Tenia massa encarnat el sentiment de la pulcritud per a deixar-se influir de tan potiner vici.

Que n'eren de diferents de la gent de fàbrica!... També a aquests els veia passar cada dia a la mateixa hora... Eren tots secs, desnarits... amb grogors de planta d'estufa... Les mosses, altes, esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats als cabells, amb grogors de vici a les galtes... Els homes més endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa!... I ben garbellat, potser aquests em feien més por que no pas aquells... També esvalotaven a tothom, però en sos esbroncs no hi havia l'alegria serena dels pescadors... hi havia sols una ràbia sorda... una quimera negra...

Per a ell, aquella dona, alta i d'amples proporcions, era com si quasi no tingués cos. Feia com la Mare de Déu: tota era cara, esperit. I quina cara més noble i d'un aire més agradós! ¡Quina bondat, quina dolcesa i quina tristor s'hi llegien! En Temme no podia menys de doldre's que els fatics i les penes la descarnessin i envellissin. Es desolava, verament, en reparar com aquells grossos ulls melangiosos s'enconcaven de dia en dia, i com aquelles galtes, tan amables al bes, s'esllanguien i arrugaven a manera de veles que es buidessin del bon oratge de la vida. ¡Que apenadora, aquella lleu, però constant, tremolor dels llavis, que semblava un vici que haguessin adquirit a causa del respir anhelós que solia moure'ls! ¡Que apenadores, aquelles blancors que es descobrien ací i all

Dins la casa no feia mai nosa: hi vivia calladament i humil com una bèstia de més. Amb prou feines, al pic de l'hivern, gosava atansar-se a la llar i seure en l'escambell que hi tenia assenyalat. Sortia amb la ramada a punt d'alba; tornava a entrada de fosc. Dormia a la cort mateixa, en un jaç de palla. Hom no li coneixia cap vici. L'amo n'estava content de debò. Havia arribat a lloar-lo.

El Mà-roja no respongué, perquè s'esmerçava en quelcom de millor. Havia acabat de baumar una panotxa, i ara hi adaptava una tija, carregava de tabac, i apretava una brasa contra el carregament i bufava un núvol de fum olorós: estava en plena florida de luxuriosa gaubança. Els altres pirates li envejaven aquest vici majestuós, i resolgueren secretament d'adquirir-lo com més aviat millor. Huck no trig

En Temme, per apocament de caràcter i per vici adquirit en la solitud, no s'agradava gaire de comunicar les seves coses: estava acostumat a enraonar-se-les i resoldre-les tot sol; i aquest hàbit, que l'havia adestrat i li proporcionava molts de recursos, constituïa, per altra part, la seva flaca: una flaca que força vegades el portava a estèrils cavil·lacions que hauria pogut estalviar-se amb una senzilla consulta.

A més, en Mateu Llistosella era més greu que no pas els seus companys de vici.

Però, de mica en mica, el record de l'Escura-llànties va anar-se-li borrant del magí, i va acabar per cercar-se nous amics que, amb llurs consells i llur experiència del vici, varen cuidar desfer la bona obra de l'infeliç sacríleg.