United States or Vanuatu ? Vote for the TOP Country of the Week !
El meu amic de la infantesa, Mateu Llistosella, era una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a ésser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents de coneguts, veïns i diverses persones que amb ells es troben fortuïtament, indefenses, en bandes on cal matar les hores, com en una cua d'estanc o en una barberia el dissabte al vespre.
Sortosament, en Llistosella se'n va haver d'anar de Barcelona quan tenia divuit anys, i, dissortadament, ha tornat fa dos anys. Ha tornat, pitjor que mai. Ha tornat vidu, però amb un fill que és la seva estampa, que l'adora, que se l'escolta embadalit, que accepta la seva funesta versió autobiogràfica, que la repeteix, i que també la conta dues vegades sense treva o solució de continuïtat.
Talment, me'l vaig fer aquell sangtraït, etc. Fa tres mesos en Mateu Llistosella i el seu fill van anar en automòbil a les costes de Garraf. Sempre surten amb una tètrica expectació de la desgràcia que, facialment, té alguna cosa que veure amb el gest de la veracitat.
Els meus lectors sabran perfectament -els uns perquè ho hauran vist al cinematògraf, els altres per experiència personal- que hom se sent atret al lloc on ha comès un crim. Els Llistosella, quan ja van estar ben refets, van tornar al lloc on els deien que havien sofert aquella desgràcia sensacional. Aquesta vegada van anar-hi en tartana. Però la tartana és molt més perillosa que l'automòbil.
Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgràcia del seu pare, dues vegades; finalment, entreu a seure, i us trobeu amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella desgràcia dues vegades més.
I si els passa algun contratemps, es posen tot seguit a elaborar la narració pessimista del fet, i entre tots dos l'arrodoneixen i la fixen. Però aquell dia eixien més ombrívols que no pas de costum. En efecte, l'automòbil bolcà, i els Llistosella, pare i fill, projectats a l'exterior, sofriren tots dos un cop terrible a la testa, en caure damunt una esllavissada rocosa.
A més, en Mateu Llistosella era més greu que no pas els seus companys de vici.
Va dir-se, ella: -Podré no vèncer-lo en rapidesa, però puc igualar-lo en l'eficàcia. El fet és que els Llistosella van ésser, de bell nou, víctimes d'una bolcada i precipitats a un pedregar. No van sofrir cap lesió important, aquesta vegada. Vaig anar a llur casa, per quedar bé. No ho faci pas! Escapi's. Jo no torno més.
El primer cop que això us passa, incautes, dieu, per a estroncar la seva narració incipient. -Sí, ara mateix el teu hereu me'n feia dos quartos. En Mateu Llistosella excel·leix aleshores a rependre el fil de la narració amb un: Doncs ja ho veus si esborrona. Perquè, francament, això de què... O bé: -Arribo a pensar que és un somni, això que ja saps.
Paraula Del Dia
Altres Mirant