United States or Malaysia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Atravesso des de Betlem a la Virreina, me trobo en la Rambla de les Flors, i ben considerat no se m'acut al pensament, per molt que discorri, un lloc més adequat per vendre-hi lo que allí es ven.

El passeig es fa a camades per la Rambla, i el to superfí el dóna un sèquit no menos numerós d'estudiants de primer any d'Institut, fumant cigarros de matafaluga lligats amb paper de regalèssia. Vestit de vesta amb penjarelles d'immundícies vàries i forros de ca l'esparter. Botines amb ullets, com abans se duien les cotilles.

Des del teatre del Liceo fins al de Santa Creu, hi corre la Rambla que en diuen del Mig, i no hi ha tal mig ni tal aca: però ja est

Mes, així com en un jardí, passat el temps de les flors, si no se'l cuida hi creixen els escardots i les plantes silvestres d'aspecte menos agradable i d'olor mai buscada, així també la Rambla de les Flors, quan deixa de ser-ho, es converteix en passeig de camalluentes i mossos d'Esquadra.

De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic. Ambdós estàvem acalorats, manotejàvem molt i cridàvem de valent. Havíem armat una disputa sobre una qüestió de ciència, i l'un i l'altre volíem la raó de totes passades. Crec que fins i tot vàrem insultar-nos, i jo... la veritat sigui dita... més d'una vegada vaig sentir impulsos d'acabar la qüestió a cops de puny. Quan més engrescats estàvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren l'americana. Me giro... i veig un pobre tot llardós i espellissat, qui em subjectava fortament i em parava una . No estava pas jo per a ell en aquella ocasió. -Germà, ser

-Doncs miri, avui ha passat dues vegades el cotxe dels morts. -Carambas! Ahir vespre per la Rambla no es trobava una ànima. -No veu que tothom és fora? Nosaltres hi anàvem sempre amb les cosines i les noies del primer pis; Pero ara... -Que també són fora? -No; però no surten, fan com nosaltres. Escolti, per no haver-hi de trobar ningú...

Parlem ara de les quatre Rambles, i comencem per dir que ja sabem que en rigor no són quatre, sinó una sola; però, així i tot, convenim que cada una de les seves denominacions un caràcter peculiar que la diferencia completament de les altres. El tros anomenat Rambla dels Capellans, se distingeix per la falta de moviment de joventut, d'apariència magra.

Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra: -Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu! Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista veueta que no arribava enlloc.

De guants, pomades, camises i corbates, tal volta podríem adquirir-ne, perquè un parell de dotzenes de botigues de cada mena, les trobaríem obertes, encara que fos menester, per això, recórrer tota la Rambla. Lo que encara no s'ha perdut del tot, són: beta i fil, redolins, llimpia-botes i coses així.

Amb una postureta, una rabiola o una llàgrima aconseguia d'ell qualsevol cosa. Si m'ho hagués posat al cap, fins i tot s'hauria deixat afaitar les barballeres i s'haguera desvesat de fumar amb pipa. Però ¿per què havia jo de contrariar les seves aficions? ¿No m'agradava, per ventura, que es respectessin les meves? Me vaig criar com els arbres de la rambla.