United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !
La feina de llurs cases no les absorbeix. Es troben al matí i a la tarda, i sospiren perquè el temps encara no és prou bo per a reunir-se al vespre, havent sopat. A cada conversa descobreixen noves amistats i coneixences comunes. Exclamen: -Nosaltres directament no ens havíem tractat; però hem sentit parlar tant l'una de l'altra, que podem dir que ens coneixem de sempre.
Però en sentir això, els soldats exclamen que no hi ha necessitat de dur res en aquell lloc, sinó de sacrificar com més de pressa. Ja no hi havia més bestiar menut: compren bous de carro i els sacrifiquen. Xenofont prega Cleànor d'Arcadia que es cuidi del sacrifici, per si depenia d'això; però ni així és favorable.
Harris s'acosta al piano, amb el feliç gest de l'home disposat a sacrificar-se generosament pel seu pròxim. -Silenci, si els plau! diu la mestressa de la casa, girant-se. ¡El senyor Harris va a cantar-nos una cançó còmica! -Oh, quina felicitat! exclamen els concurrents.
-Sóc en fi del parer- diu -si per cas no arribem a procurar-nos bastiments, de manar a les ciutats marítimes, que adobin els camins que hàgim sentit a dir que estan impracticables. Perquè obeiran, per la por i per ganes que tenen de deseixir-se de nosaltres. Llavors exclamen, que no era cosa d'anar per terra.
El mateix diuen les meves germanes i la família de l'oncle Francesc. Com tothom és fora, no surten al vespre. -I és natural; ahir varen venir la padrina i el padrí i també ho deien: «¿Què en farem de sortir, si tothom és fora?» -Ca! si és un fàstic! tothom és fora! Tots els espantats es fiquen al últim recó de casa, i per cohonestar la seva por, exclamen: -No es troba una ànima!
En sentir això, els soldats exclamen amb un gran aldarull, que ha parlat bé. Un altre repeteix les mateixes paraules, i després d'ell tots els presents. Llavors Quirísof s'aixeca i parla així: -Tinc per amic, companys, Anaxíbios, que s'escau en aquest moment a ésser cap d'un estol. Si m'envieu a ell, espero tornar amb les trirrems i els bastiments de transport que calen per dur-nos.
Vostè veu passar una rècua de burros molt llarga i a l'últim pregunta a un company: -Quants n'hi deu haver? -Avui trenta set -salta ell, -amb catorze criatures. Se pensa que vosté no parla dels burros, sinó dels morts. En una casa es trastornen perquè han vist passar dues vegades el combregar i exclamen: -Sí, sí; bé poden dir que no hi ha res. ¡Com si no veiéssim que a cada punt surt Nostramo!
Paraula Del Dia
Altres Mirant