United States or Finland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tu pots i deus ser mestressa, i jamai t'has de resignar a ser criada; la teva posició és per a manar i no per a estar a les ordres del primer saltimbanqui que se't presenti. Tu pots i deus escollir marit, i no has de consentir que sia un altre que t'esculleixi a tu. No en faltava d'altra...
I el seu talent militar apareixia en això, que amava el perill, i de dia i de nit duia els seus homes a l'enemic i en les ocasions arriscades era prudent, com ho testifica tothom que l'hi ha vist. Passava per hàbil a manar, tant com podia ésser-ho un home de l'humor que ell tenia. Perquè si per una banda era capaç com qualsevol altre de capficar-se perquè el seu exèrcit tingués tot el que era necessari, i de pendre per això totes les precaucions, per altra banda era també capaç d'engendrar en els qui el seguien la convicció d'haver d'obeir a Clearc. I això ho aconseguia a còpia d'ésser sever: tenia l'aire dur, la veu aspra, castigava sempre fort, de vegades amb ira, talment que se n'havia de penedir més d'un cop. Castigava per sistema, convençut que un exèrcit sense disciplina no serveix de res. Fins contaven que deia, que el soldat ha de témer més el seu cap que els enemics, ja sigui que hagi de fer una guàrdia, o estar-se de saquejar terres amigues o de marxar resoltament contra els enemics. Així en els perills els soldats volien escoltar-lo de debò i no li preferien ningú més. Llavors la duresa de la seva fesomia diu que prenia un no sé què de radiant, i la seva severitat no semblava ser més que fortalesa davant l'enemic: talment que apareixia com una salvació, i ja no com un objecte d'esfereïment. Però un cop es veien fora del perill, que hi havia manera de passar sota d'altres caps, molts l'abandonaven. Perquè Clearc no tenia res de graciós: sinó que era sempre dur i cruel; de manera que els soldats, tenien envers ell els sentiments dels infants, no tenia qui el seguís per amistat i per devoció; però aquells que per manament de la ciutat, o obligats per la fretura o per qualsevol altra necessitat havien anat a parar sota les seves ordres, ell sabia perfectament fer-los obeir. D'enç
Tant l'un com l'altre sentien de part de dins una cremor com si tinguessin les entranyes convertides en caliu. Per això, en Costa, desentenent-se dels propòsits que havia fet, va manar a la Malena que agafés el poal i anés a la font a proveir d'aigua fresca. I la noia va obeir sense tornar resposta, desapareixent carrer avall amb el poal buit sota l'aixella.
Jo puc manar a qui mon cor adora. Silenci'm mata séns mostrar ferida, com a Lucrecia l'arma venjadora. M, O, A, I disposa de ma vida. MALVOLÍ «M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer mirem això. MALVOLÍ «Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme. Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte.
-Sóc en fi del parer- diu -si per cas no arribem a procurar-nos bastiments, de manar a les ciutats marítimes, que adobin els camins que hàgim sentit a dir que estan impracticables. Perquè obeiran, per la por i per ganes que tenen de deseixir-se de nosaltres. Llavors exclamen, que no era cosa d'anar per terra.
-I aquest any simultanejaríem... eh? Però ca! el meu pare fóra capaç de voler-me enviar a Saragossa a estudiar... -Home, millor; quant més lluny del guetu. -Sí; allí tinc un oncle i una tia més rapatanis... allò fóra pitjor que el còlera. No hi aniria pas. -Oh! si t'ho manava... -Si m'ho arribés a manar, fingiria rampes i m'embrutaria de tinta perquè es pensés que l'havia agafat de valent...
Paraula Del Dia
Altres Mirant