United States or Afghanistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
La Isabel fa un xiscle, pensant que el professor és un desvergonyit, i el pobre Melrosada cau a terra com un sac: tot això ràpidament, en un obrir i tancar d'ulls. La Isabel demana auxili, i tots els que restaven a la saleta surten al corredor, i, esglaiats, veuen el professor estès i la vídua desesperada.
-Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes... I, tan bon punt acaba de repetir això, es sent clar i terrible, damunt de les rajoles del corredor un: clinc! metàl·lic, que proporciona una rialleta a la Isabel.
Vostè ajuda a buscar estelletes per a fer foc; pren xacolata en una cadira coixa, menja figues... i ja pica el sol. Vostè ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del corredor... jo ho he vist. Vostè va a missa torrant-se i en torna rostint-se.
En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions, però la tia Paulina ja ha abandonat la cambra i ja és al corredor, don Gaspar li va al darrera cridant: -Paulina!... Paulina!...
En arribar prop del vestíbul, sentí ja el remenament de les casseroles ,i l'espetegar del foc de la cuina. Katel havia tornat de la plaça: tot estava en moviment. Això li féu plaer. Pujà, doncs, i, aturant-se al corredor, al llindar de la cuina flamejant, exclamà: -Veu's aquí les botelles! Avui, Katel, espero que faràs una cosa mai vista; que ens daràs un dinar, un senyor dinar...
Kobus, tot travessant el corredor de casa seva, entr
I et desoles, i vas de corcoll i crides i plores! Vet aquí... així són els enamorats! Espera't, espera't, i si Orchel es aquí, encara, ja veuràs! David obrí la porta tot cridant pel corredor: -Katel, és aquí Orchel? -No, senyor David. Aleshores, va tornar a tancar. Fritz semblava una mica refet del seu desconsol. -David- digué, -em tornes la vida.
Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una mica les orelles, i d'aleshores enç
Jo seguia, tot somniós, al meu amic Sperver que reprenia la seva ruta pel corredor. El retrat d'Edvígia, aquella imatge tan senzilla, tan ingènua, es confonia en el meu esperit amb el de la jove comtessa. De cop i volta, Gedeon s'aturà; vaig aixecar els ulls; érem davant de les cambres del comte.
Començaren de passar un corredor, i l'atravessaren en silenci per molt de temps, mirant a cada nou forat, per veure si trobaven quelcom de familiar en el seu aspecte; però tots els eren estranys. Cada vegada que Tom feia un escorcoll, Becky sotjava la seva cara en espera d'un senyal encoratjador, i ell deia alegrement: -Oh! Molt be! No és aquest, però hi arribarem una mica més enllà!
Paraula Del Dia
Altres Mirant