United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ocells, senyor. -Sí, en aquest bosc hi havia ocells. I què més? Els ocells havien acabat amb les nostres idees, semblava. -Apa, anem-hi. ¿Com se'n diu, d'aquestes bèsties, amb cues llargues, que s'enfilen pels arbres'? Ens quedàrem pensant una estona, i un va dir: -Gats. Altra errada. El poeta res no havia dit de gats. «-Esquirols», volia, el mestre, que diguéssim.
L'aspirant a llogater . -No em sembla pas exagerat tot això; crec que ens entendrem. L'amo de casa . -És poeta, vostè? L'aspirant a llogater . -Sí, senyor: molt sovint m'entretinc a fer versos, i bastants dels que he fet s'han publicat. L'aspirant a llogater . -No, senyor.
En cada pàgina del cantor dels pobres, del «poeta dels humils» com l'anomenaven els contemporanis, el rimaire inèdit de muntanya hi sentia bategar el cor del gran home, tot ell encès de pietat per als seus germans obscurs. Els herois anònims cantats per en Dasca li poblaven a tota hora la imaginació.
No m'atreveixo a descriure-ho, me poso baix l'amparo del poeta aragonès que deia: Eso no se pinta, no: eso, Asazuldo, se siente...
Color, llum, vida, tot hi era en davassall en aquell recó de món. Sols hi mancava l'artista que fixés aquelles notes i el poeta que cantés aquelles belleses: i això hi arribava tot d'una peça amb en Montbrió. De públic per a gaudir-les, no en mancava pas.
Jo aguantava bé la canya, tenia aplom i peresa natural a bastament, però ells afirmaven que mai de la vida no seria allò que se'n diu un pescador: «no tenia la imaginació prou desenrotllada.» Afegien que com a poeta, autor de novel·les a pesseta, etc., etc., podia haver estat a l'altura de la meva tasca, però que el titol de veritable pescador del Tàmesis exigeix una imaginació més subtil i una força inventiva de més empenta que la meva.
El professor sentí que havia descobert el poeta de la classe, i digué per son compte: -Perquè el sol no hi podia entrar, o millor dit, perquè els raigs del sol no hi podien penetrar. I, vejam, ara: ¿per què no podien penetrar-hi, els raigs del sol? -Perquè les fulles eren molt espesses.
I quan més aturdit estava entre semblants confusions, va obrir-se una mampara per a donar pas a un senyor sapat, atlètic, que anava avançant cap al rebedor entre els acataments dels criats que el saludaven. -Oh! Sí! Aquest és el «poeta dels humils» exclamava en Jan Oriol al reconèixer aquell coll de toro, aquells llavis molsuts, aquella cara rodona que havia vist fotografiada.
»Vaig anar-me'n enllà- digué la Lluna, -i vaig sotjar a través de la finestra, la cambra de la tia on seia el poeta benvolgut, el manyac . L'adoraven tots els convidats, i era feliç del tot.
-Jo... senyor... -Però digui. -Jo he fet un llibre de... -De poesies... oi? Va rependre el poeta, mirant-se al jove de cap a peus. -Un llibre de, poesies!... I est
Paraula Del Dia
Altres Mirant