United States or Singapore ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com que sempre havien anat plegades, no podia explicar l'una res que l'altra no sabés tan com ella i que no li fes pruïtja a la llengua: així és que a cada moment es prenien la paraula de la boca. Era una mena de comèdia. ¿Te'n recordes, pubilla, de quan vàrem pujar a Pedra-Ferral? ¿No me n'hai de recordar, petita, si encara en gordo cria, d'aquelles terres?

I, si no, ja poden, si són servits, començar a explicar-me quina solta tenen i quina ganància ens donen les sogres, els lloguers de casa, els bitllets que no treuen, el casar-se dues vegades, la gent que cria coloms i la que fa àlbums de sellos i colecciona cajetillas . ¡Si tot això s'ho emportés algun dia una ventada!

Com que de la casa a Penya-blanca, on començava el pla, hi havia ben una hora i mitja i de Penya-blanca a l'estació de Vilavella dugues hores ben bones, per dejorn que surtissin, sempre tornaven a nit tancada. Tant se val: els camins hi eren segurs en aquelles terres on per sa mateixa soledat una cara nova s'hi veia de seguida, i de més a més, la Roja -una euga de cria, ventruda i pesada de tant posar poltres al món- els sabia tant , que si en sent les dugues de la tarda l'haguessin treta de la cort, li haguessin posat el bast i li haguessin dit ¡apa!, ella sola se n'hauria anat xano-xano cap a l'estació, ventant-se les mosques hauria esperat el tren, i al perdre's all

Però és això, lo que se'n diu agricultura; és això, lo que se'n diu criar bestiar, és això, lo que se'n diu cria de bestiar; és això, lo que se'n diu explotació de la terra. -Valga'm Sant Eudald gloriós! feia don Eudald, posant-se les mans al cap. ¡I quin modo de fantasiar! Es coneix que vostè és jove.

El verdader, el genèric, el típic és aquell que no més món que la família ni més glòria que sa casa, de la que en diu la sepultura de la vida, ni més amics que dos o tres companys dels que amb ell aprengueren les beceroles amb el P. Joaquim, frare franciscano, ni més diversions que els coloms, les quatre gallines que cria en una eixideta de què disposa a peu pla, els canaris que aparia en arribant Sant Josep, i l'esquirol que fa ses delícies amb ses postures i lleugeresa.

-Ja ho crec! exclamà. -Un fadrí extern sense pena ni glòria: per exemple, algun estudiant esguerrat del Seminari de Vich; mentres sia bo per a menjar sopes, escalfar l'escon, jugar a la brisca i conservar la cria dels canaris... i dels Serra-Bruna.

I ara no li dic res de les diverses indústries que es deriven de la cria de bestiar i que podrien ser explotades, com són les fabricació de formatges, concentració de la llet, extrets de carns, fabricació d'adobs, etc.

Un hom cria salivera i... vaja, no dóna. -I ara! de què vos les haveu?