United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sa pell conserva la tendror d'abans, però més ufanosa. Les nines grosses i negres de sos ulls, verament escampen claror per sota el pòrtic de seda amb què les ombregen les pestanyes. Quan bada una mica la boca i entre sos llavis encesos llampega sa blanca dentadura, llavors... sobretot llavors... és quan son rostre resulta més bonicoi.

Una ànima agreujada que s'atipa de suca-mulla, sempre resulta inconcebible mal que sigui als ulls d'una pagesa superticiosa. De tota manera, la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de pressa amb en Quimet rediviu. Experiment

Abans de caure malalt, usava en les seves relacions femenines una galanteria circumspecta, incapaç de manllevar paraules a una passió que no sentia: ara... ho deu fer l'ebullició orgànica de la convalescència, o la joia espiritual de sentir-se salvat de la mort; però és indiscutible que en les passejades que fa al costat de l'Adelaida resulta insinuant.

Pot dubtar ningú de la llum del dia? El virtuós del silenci es posa a parlar. És un home polit i tranquil. No havíem sabut mai les seves opinions fonamentals: sempre havia tingut la coqueteria de prear l'enginy de cada qual, deixant de banda el caràcter de la tesi. Però ara resulta que es deixa anar una mica.

Són ajades as paratge més salat de sa mar salada; i, si les feu amb arròs, podeu ben estalviar-hi es bitxo. Això flaira com unes flors, filla. Sardina!... Sardina de Blanes! Fresca i coenta, noesNo ens en vàrem veure ses mans. -Lo qual que resulta, verbigràcia, que ses dones de Pedra-Ferral són reconsagradament enteses a s'objecte des peix. Cap de punyings! Per consevuent, cap de punyings!...

Ara poseu, la una darrera l'altra, set o vuit d'aquelles màquines de sang i mireu si no en resulta un tren tant o més formidable que els que circulen per la via ferrissa. Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven.

-Voleu dir?... Ja em semblava a mi que es tracte era estret; però, escolteu, ¿per què no provar-lo? Si resulta dolent, sempre seré a temps de rompre'l. -A temps de rompre'l? va fer el vell, aclucant els ulls. -Pse!... , tot se pot rompre; però sempre ès un trebai, sempre porta algun mal de cap... i tal volta qüestions i verbals... Oidà! A càrrec de qui van, ses adoballes? -A mitges.