United States or Sierra Leone ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'Andreu s'havia casat amb la Tecla estimant-se de debò i a desgrat de la Bel, la mare de la Tecla, que era una vella ventruda i desdentegada que duia una castanya molt petita al cim del cap i una avarícia aferrada al mig del cor. Ell passava el dia als conreus atiat per la seva dona que el feia treballar amb ses paraules plenes d'encís per fer-lo ben veure de la vella ventruda.
-Quina remor! deu ésser el porc senglar- va fer una veu que eixia del pròxim caminoi. En Ció va ajupir-se aclaparat de vergonya. -Si el veien allí, quina riota farien altre cop! i romangué quiet sota les mates, sentint la vèrbola dels que tornaven de la font. -Vatua en Ció! He tingut una bona por que es ferís! -Que vermell s'ha tornat! deia una dona vella, ventruda, camatorta i escaixalada.
Safates curulles de pastissos, dels més renomenats especialistes de les localitats veïnes; plates rases de cremes, nates i confitures, confeccionades amb la flor dels productes de la casa per expertes mans casolanes; rastells de veires, de transparència immaculada, presos en les subtils malles d'artística veireda, irisant-se mútuament, com les bombolles d'un glop d'escuma sabonera; marcelines, com polleres en miniatura, amb ses blanques xicres de viuets d'or, esperant la mesura de la clàssica xocolata, que ja venia fumejant pel broc de ventruda escudella; fruiteres replenes de fruites en confitura destrament conservades com saltant de l'arbre; tot de revellida plata, massissa, repujada i llustrosa pel bon entreteniment, de formes pesants, acusant aquell gust decadent de la terra que, havent perdut la clàssica puresa de linies de sos bons temps, conservava encara el sentiment de la sobrietat i severitat de l'art de debò; de porcellana fina i de cristall tallat, de marca estrangera; tot reflectint-se sobre finíssima tovalla de gemada ginesta.
Com que de la casa a Penya-blanca, on començava el pla, hi havia ben bé una hora i mitja i de Penya-blanca a l'estació de Vilavella dugues hores ben bones, per dejorn que surtissin, sempre tornaven a nit tancada. Tant se val: els camins hi eren segurs en aquelles terres on per sa mateixa soledat una cara nova s'hi veia de seguida, i de més a més, la Roja -una euga de cria, ventruda i pesada de tant posar poltres al món- els sabia tant bé, que si en sent les dugues de la tarda l'haguessin treta de la cort, li haguessin posat el bast i li haguessin dit ¡apa!, ella sola se n'hauria anat xano-xano cap a l'estació, ventant-se les mosques hauria esperat el tren, i al perdre's all
Paraula Del Dia
Altres Mirant