United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sap compondre una sombrilla i un paraigua, fer capsetes, motllos per flors i fruites de guix, quan els hi convenen a ses filles, i totes aquestes coses, finalment, que valen a un home el dictat d'inginiós. Però a on deu veure's el pessebrista és fent la gran obra del pessebre.

-Proposo també de dur pastissos de carn, fruites, vianda freda, tomàquets i llegums. Per a beure, ens proveirem d'una meravellosa mixtura molt viscosa, de la composició de Harris, que barrejarem amb aigua per tal que puguem anomenar-la llimonada . Demés, havem de dur te a bastament i una ampolla de whisky per al «cas de naufragi».

Al mateix temps baixa, amb ells, gent que vénen a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomàtecs, esbergínies i ous i fruites. Al sortir el sol, varia, no minva, el gènero de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gràcia a Barcelona, sinó de Barcelona a Gràcia.

Noi de l'hotel, amb un cove de provisions. Dependents de la pastisseria i de l'adroguer, amb cistells. Un gos de pel llarg. Nois de la lleteria duent una panera amb nates. Un camàlic, amb un sac. Un amic íntim de l'anterior, amb les mans a les butxaques. Un vailet amb un cistell de fruites. La meva senyoria portant tres barrets i un parell de sabates, i caminant amb desembaràs.

Les mandràgores són arrupides felinament sots l'ampla copa meditativa dels sapins de cabellera olorosa, com aquella de la Magdalena; llurs fruites misterioses ningú no les cull. Els cedres multimilenaris, enyorosos, mediten els jorns antics, dins la inculta barba que els vesteix de dalt fins a baix, com als Vells del Desert. El sol queia.

Tot mirant el tigre li entra un pensament d'horror: aquella bèstia que sembla tan pacífica, tan resignada, imagina't, si sortís de la gàbia, les desgràcies que faria! A quatre passes hi ha tot un chor de criatures, i al bon home se li posa la pell de gallina veient per un instant, com el tigre s'empassa aquell vol d'angelets de Nostre Senyor igual que si fossin fruites i cireres.

«Heu-vos aquí, carets de Déu, que sa mare de Sant Pere era sa dona més rampelluda i mala arna que hi haju hagut sota sa capa des cel. Era tant des puny estret que mai va ter caritat a cap pobre, sinó un cop que va donar a un mort de fam un forc de cebes, que se li grillaven. I ve que li arriba es temps de ses fruites madures i, xap, cau dins es cistell de sa mort, com tots farem a sa nostra hora; i sa seua animeta negra de pecat a on havia de definir?.. A ses calderes més fondes dets menuts d'en Cundo. ... ja l'hi tenim... deixem-la cremar, i anem per Sant Pere. Ronda d'ací, ronda d'allà, predica que predicaràs, gonya es Cel i Nostre Senyor me l'hi fica de porter, encarregant-li totes ses claus. Es bo de s'homo, què xalat!... se repantiga a sa poltrona de cuiro i... hala... hi fa petar una becaina. Bon son. Heu de sebre que a sa porteria des cel hi han tres finestres: una, dóna as jardins de sa glòria i est

A les set del matí ja li porten al llit un yoghourt . S'el pren i torna a adormissar-se. No es lleva fins a les deu tocades. Un cop llevat, s'entaula per cruspir-se un repas copiós: puré de llegums, dos ous passats per aigua i fruites. Agafa la manta de viatge i el diari, i se'n va cap al bosc, a ajaçar-se sobre les farigoles.