United States or French Polynesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Es va cremar tot: ciutat, cases, torres, estacats i la resta, llevat de la ciutadella.

Mentre marxarem, que Timasió es destaqui endavant amb la cavalleria, sense perdre'ns de vista, i explori el país a fi que no ens quedi res amagat. Això dit, els posa al front. Envia al mateix temps els gimnetes més llestos cap als flancs i cap a les altures, a fi que si atalaien res des d'enlloc, facin senyal: i dóna orde de cremar tot el que ensopeguin de combustible.

Si els almogàvers nos veien! I si ens veiessin embabiecats davant del Cafè espanyol, d'Espanya, o del Suís, les nits que hi fan cremar una dotzena de llums de gas, quina ganyota ens farien!

Val a dir que potser no hauríem reeixit si no hagués estat per un d'aquells homes que tingué serenitat d'esperit per a posar-li un mocador als narius i cremar un tros de paper d'embalatge. Vaig treure, el meu bitllet, i vaig entrar amb el paquet al moll. Respectuosament la gent reculava, deixant-me ben lliure el pas. El tren era ple de gom a gom.

Medòsades diu que no; però aconsella abans que tot als dos lacedemonis o d'anar a trobar Seutes sobre la qüestió de la paga, i creure que Seutes ne restaria convençut; o almenys enviar amb ell Xenofont, prometent de cooperar. En tant, suplica de no cremar els pobles. Envien, doncs, Xenofont, i amb ell els qui semblaven més adaptats a l'afer.

Tots guaitàrem a l'entorn, aleshores. ¡Mare de Déu, i que era tard! ¡Com havia passat, el temps! Ja l'ombra de les muntanyes s'estenia fins qui sap on de la mar. El garbí havia caigut. La flama en la qual en Paiús encenia el cigar no oscil·lava gens ni mica, i la cerilla va cremar fins que, llençada a l'aigua, s'hi apag

Quan acabàvem de desdejunar-nos, el sol començava a cremar, el vent havia passat i el matí era esplèndid com no podia demanar-se.

Això i l'haver fet cremar el burro que va dur al suplici a un que va atentar contra la vida d'un personatge reial, són els fets que més proven la il·lustració que tant en els temps antics com moderns ha adornat els nostres governants.

-Home, tingui... Vegi amb això que corre de si volen cremar el teatro, de si no es far

El taverner m'observava. -Ah! ah! va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els francesos van cremar la ciutat, els canalles! Vaig davallar del banc i vaig preguntar: -Sou de Brisach? -No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre. -Què hi ha molt d'aquí a allà? -Unes cent llegües.