United States or Honduras ? Vote for the TOP Country of the Week !


Esteu-vos aquí ben quiet, i vigileu la mercaderia, mentre jo, d'una correguda, pispo el carretó de Benny Taylor. No trigaré ni un minut.

Quant al porc dissortat (el qual romania encara al bell mig del saló, quiet i aixecant sos crits llastimosos), rebia uns quatre cops per cada un que en rebien els altres. L'encertar el gos amb el peu esdevenia com jugar al foot-ball amb una pilota que fugia en anar a tocar-hi; però, en haver-hi apuntat amb força, com que la puntada havia de donar-se de totes maneres, el que hom desitjava era que el peu trobés quelcom sòlid per aturar-se i estalviar-se d'haver de seure a terra d'una faisó violenta i sorollosa. Les vegades que hom encert

Un xiscle esgarrifós esqueixa l'aire quiet de l'ensenada.

En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a riure's del que veia. Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va dir-li, maternalment: -No s' entregui més: per avui ja n'hi ha prou.

Encengué una pila de cigarretes, i va llençar-les totes a mig fumar. S'estirava els punys; s'agafava el nus de la corbata; començava una carta i l'estripava tot seguit... En Víctor no podia treballar ni estar quiet. Agaf

-La mare!... En Joan, quiet, plorava. El sol el mirava fixament... -El noi! El noi! curriu, curriu! exclam

El cavall s'avenia a romandre quiet a estones per tal que poguéssim mirar a dreta i esquerra i oir els noms del que vèiem. Però res més que els noms: tota explicació o descripció la tallava pel senzill procediment de posar-se a caminar.

Prop de les ones, que pugen i baixen i treuen escuma, veu un home quiet que sembla que no respiri, una canya a la , la mirada fixa i l'esperança al cor. -Deu estar pescant... I si fós el noi! En Jan s'hi atança i veu que és un vell... -Bon home, sabeu si allí hi ha el Gabatxu? -El Gabatxu, dieu? que esteu de broma! -, aquell pescador francès!

Aleshores es va asseure, i, amagant-se la cara entre les mans, va quedar-se quiet, amb la quietud de la fera engabiada que, farta de lluitar, acaba deixant-se caure rendida, renunciant de mal grat a la llibertat perduda.

I tots dos callaven, però cap dormia, presentint a l'altre despert. I les ventades seguien i quan passava el vent, gemegava al lluny aquell remoreig etern dels camps flagelats, potser fets trossos. Qui sap si dorm! pensava la Madrona al veure'l tant quiet, -però tot d'un plegat sentia com movia un peu, frenèticament, nerviosament, sota el llençol.