United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Joan mira al seu voltant i conta esporuguit: -A la una, a les dues...; mira la fondària i torna a començar. -Ara ! Una, dues... que és molt freda?... una, dues... ara no! Esperem que passi aquest núvol... ara, ara... una, dues, i torna a mirar la fondària, després el cel, la boscúria plena de misteri i les muntanyes altes que's perden en el firmament.

-Acosteu-vos, senyor doctor- va dir-me amb una veu feble, però ferma, tot allargant-me la . -Mon brau Sperver m'havia parlat de vós tot sovint; n'estava desitjós de conèixer-vos. -Esperem, monsenyor- li vaig respondre, -que aquesta coneixença continuar

-Esperem que Déu far

Sembla que rigui! exclama la criada. -Ai, Senyor! ¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta broma que va fer! Qui li havia de dir! No es descuidi- diu a l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha encarregat en gran manera. -Vegi qui és el que ens de pagar la factureta- diuen els fusters a la criada. -Ja fa una hora que ens esperem.

Són vagons d'un tren llarguíssim que van passant lentament, lentíssimament, i que no ens interessen sinó perquè sabem que n'arrosseguen un en el qual esperem que ens arribi la felicitat. Aquell dia, l'única hora digna de ser per mi viscuda era la de les vuit del vespre, i totes les altres no servien més que per a anar- me- la portant. ¡Si un hom les hagués pogudes xurriaquejar com a cavalls!...