United States or Haiti ? Vote for the TOP Country of the Week !


La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada... a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac i va tornar a la finestra, quasi de esma, sense pensar...

Passaren dies que en Magí no tenia esma de fer res: eixut i malmirós, feia posat de malalt i no esguardava ningú. Devegades feia un sospir, de vegades sentia el fibló de l'enemic, perque es posava vermell. i barbotejava mots plens d'ira.

Emprò el que jo no entenc és per què n'has de rebre tu, d'aquest càstig. ¡Sabessis la pena que em fas, con te veig marfir d'enyorament per culpa meva!... Perquè la culpa de tot la tinc jo: sabes?... La Malena, que ja s'havia embolicat amb els llençols, va redreçar-se i va guaitar el seu home, que restava assegut als peus del llit, com si no tingués esma de despullar-se.

Dreta al meu costat, m'estira la capa dient: -Vina, anem, Minguet; anem cap a casa. I, abans de que em pugui revenir de la sorpresa, s'esmuny per una baixadeta i guanya el corriol que s'obre entre la penya i el precipici. Ni esma tinc per a seguir-la, com no sigui amb una mirada, amb la qual se'n va tot el meu esperit.

No fou menys terrible l'efecte que produí a en Montbrió. L'espectacle llastimós d'aquell home que gallejava sense to ni so, no tenint esma per a sortir-se sol del mal pas en què, per sa inqualificable tossuderia, es trobava; lo punyent de la injustícia que amb ell cometia, suposant-lo autor de lo que amb tant d'empenyo havia profetitzat, i potser la desil·lusió que li caus

Missenyor, espatarrat i sense esma per res, no fent ni deixant fer, que és lo pitjor; missenyora, sempre malicosa i feta una esponja, i encara sort de la Montserrat, que un esperit com un brau i un cor que no l'acaba mai. Mes una senyoreta... ja se sap, què pot fer? Jo prou el tenia el meu plan, però... -Vejam-lo, doncs, el vostre plan- féu breument en Ramon.

Aquest darrer cap fou definitiu; ni esma tingué per amagar-ho. Un sanglot violent sembl

Estava blanc com l'ivori: plorava com un nen; els sanglots li ofegaven la veu. L'ofesa sentí un esma de llàstima. -Aixequi's- murmur

-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni esma ja per a cridar a ningú.

Mossèn Joan, que ni esma havia tingut per alçar-se, rest