United States or Uzbekistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si tenen d'anar a fer-li una visita, ja cal que hi vagin amb les senyes ben preses, perquè en tot el carrer no trobaran una ànima que es recordi del senyor Rafel. An ell deixeu-lo estar tranquil. En sa vida ha tingut opinions ni tampoc s'hi mata per entendre els que les tenen. No entén borrall de política, ni busca notícies.

Però ara semblava caminar en busca de la incògnita amb alguna més seguretat, com el vianant esmaperdut que obira un llum en la foscor de la nit.

Després de passar per damunt les aigües enconcades del gorg glaçat, l'Andreu trucava a can Buscà. -Minyons de Déu! Obriu! Ningú no responia. L'Andreu sentia el pes feixuc del senglar que duia a coll i que anava perdent l'escalfor de la vida perduda. -Qui hi ha! -On sou! -Jo; l'Esparver! Au! ¡obriu, que vinc capolat! -Que porteu quelcom! -, afanyeu-vos! ¡porto un senglar i vinc a fer capta!

-Déu los guard. ¿Que no hi és el senyor Andreu? -Són a la torre tots. -, tornaré un altre dia. Recados. Truco un altre dia. Ningú em respon. Torno a trucar i una veïna surt a dir-me: -Si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre. -Mil gràcies. Ja que tinc temps, arribaré a veure en Fèlix i la seva dona. No tinc avui bon acert. -Són a la torre.

Un dia, el seu pare, que ja és un gueto de setanta anys, es desperta amb la mania de voler tenir néts, i busca una pubilla per al seu hereu . Busca la pubilla, la troba, la demana, i l'hereu es casa.

Acudí gent; algun xiquet, més insensible o més inconscient que els altres, parlà. Acte seguit fou botat a l'aigua alienadament un bot i quatre homes se llençaren en busca del nen perdut. De cada cop de rem se n'enduien unes quantes braces i els remadors suaven a raig fet.

I la tarda anava caient; una pau cada cop més gran i més serena s'emparava de totes les coses... el sol ja post, els camps s'adormien, tot s'anava aquietant... la boira esbarsellant totes les coses semblava que se les endugués lluny; per tot arreu s'estenia la vista com quan busca l'horitzó... Al ponent se fonia l'últim tel de claror d'aquell dia... i allí sobre aquella clapa de llum, s'hi destacava potent el caixal obert en la muntanya per les brigades d'explanació...

-Al menos busca en en Carlets perque em vinga a fer companyia. -Ja ha vist el barco?... -Home! Hi he trobat una cosa... així... un poc sinònima... vull dir que no és prou natural... -Ah, !... que no n'hi ha més que mig?... -No, no... això encara... Però no hi surt cap que figuri que es mareja... i això és imposossible... En un barco sempre s'hi mareja algú...

Las seuas despullas quedaren molts anys perdudas als bons desitjos dels faels que li duyan vocaciò fins que lo bisbe Frondoino, sabent que havian sigut amagadas á Santa Maria del Mar, feu que las busquessen y buscá ell mateix per tots los recons del temple. Pero tot fou travall perdut: aixó era l' any 878.

Los homes llavors prenent estacas y bastons en busca del reptil eixiren acompanyats de sas mullers que los hi ensenyaren l' indret hont havian vist á la serp, la que, ab gran sorpresa de tots, encar romania allí mateix y en la mateixa postura. Mes com los homes no son tant espantadissos com las donas, se tiraren damunt de la bestia y á garrotadas lograren deixarla morta.