United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


-On diable tinc el cap, fa algun temps? es digué. -Sempre estic somiejant, fent badalls, passant tedi: no em manca res, i estic esmaperdut. És astorador!... Caldr

Els nois anglesos diuen "menja-granotes" als francesos en general, per la manca de costum de menjar aquesta bestiola, i atribuir als francesos una complaença gran a menjar sopa de granotes. Diuen "salsitxes" als alemanys per la gran exportació que Alemanya envia de salsitxes.

Fins després de tres dies de meditar inútilment per trobar una contraproposició enraonada amb què respondre a la proposició d'en Bonosi, no va compendre que les raons que cercava no podia descobrir-les per manca de dades. Perquè ¿com havia d'endevinar quins beneficis calia esperar d'una barca, no havent-ne manejada mai cap? Així, doncs, per més que li dolgués, havia d'assabentar-se amb algú.

Per últim va lassar-se, va donar l'últim cop de peu a aquell cos espellifat, va bleixar amb força, i va exclamar, amb goig: -Ah!... Morta la cuca, mort el verí!... Ara manca el pare.

Mentrestant no li manca pas entreteniment. En tant que espera la barca, s'entreté contemplant com se retraten en el mirall tremolós de l'aigua els núvols i les gavines que naveguen pel cel. Plau-li també mirar-hi sa cara tendra i bonica de donzella de setze anys. No es recorda de quan temps fa que no se l'havia vista. tot el semblant d'una dona, però és més formosa que abans... força més.

Mitg temo que aviat no'm diguis que es un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba. NERISSA Mestre Amor vulgui que siga Bassanio. SOLANIO Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?

No érem pas nosaltres sols, que hi anàvem. Ne voleu de gent, pel sorral!... Certament, a la vinguda de la nit, quan manca la marinada i encara no ha entrat l'oratge, la xafogor no deixa viure sota cobert. Tothom surt a cercar la fresca, i llavors la platja convida la gent com la llar a l'hivern.

-Si no vingués de la terra, vindria del mar i ens empenyeria enrera, altre cop cap a la costa- digué. -A mi em sembla que precisament és el vent que ens cal. -Això t'ho fa veure la teva manca d'experiència, nena... Sembla ésser el vent que ens cal, però no ho és. És el que nosaltres diem un vent de la terra , i un vent de la terra és sempre perillós.

A més em manca dir al jueu Schmoule que ha de venir a cercar els bous si no vol pagar-ne el nodriment. -Ah! són venuts, els bous? -, senyor Kobus: per tres cents cinquanta florins. -És un bon preu. Però entra, Súzel: no has de fer compliments. -Oh! no n'he fet cap. -, ... en fas: prou que ho veig. Altrament hauries entrat tot seguit. Vina: seu aquí.

Creuen que, abandonant-se a si mateixos, aviat decaurien i potser moririen: no pas per manca d'intel·ligència sino per pura desconfiança en el que podrien fer.