United States or Martinique ? Vote for the TOP Country of the Week !


GRACIÀ A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats, jo demano que a mi també se'm permeti casarme. BASSANIO De molt bona gana, si pots trobar muller.

-És estrany lo que em passa- discorria la Montserrat en sos interminables soliloquis d'amorosa meditació. Abans de l'anada a Sant Martí, em semblava que sols de sentir dels seus llavis la seguretat del seu amor, havien de cessar les meves angoixes, convertint-se en ditxa perfecta. Avui això ja ho tinc, i el meu cor est

Si esteu satisfet, si us don vostra sòrt ditxa completa gireuvos vers vostra dama y ab un dolç bes reclameula. Escrit deliciós!

LLORENÇ Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades ordres. PORCIA Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us obehiran com al senyor Bassanio y a mateixa. Conserveuvos , doncs; fins a més veure! LLORENÇ Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin! JÈSSICA A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!

Plora, doncs, sense reparos ni vergonya! ¡Saluda amb llàgrimes el llindar de l'era de ditxa que avui se'ns obra, que en actes transcendentals com el del sant matrimoni... sols els ximples riuen!

Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat... Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura: A vós qui no esculliu pas guiat per l'apariencia, bona sòrt y bona tria! Doncs tal ditxa se us presenta, no aneu a cercarne d'altra, conteuteuvos ab aquesta.

Vós sou el meu goig, la meva glòria, la meva ditxa suprema! -Doncs, aleshores obriu el cor a la llealtat, i pinteu en els vostres llibres la joia que m'omple l'ànima... -Adorada meva! -Estimat meu! I un bes d'amor, serè, castíssim, va cloure la conversa de l'amiga i de l'amic. En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula.

De temps en temps l'exhortant deixava el llibre i allavors les exhortacions li eixien del cor, espontànies i patètiques, versant sempre sobre el ben entès de què era mossèn Joan un viatger que recorria una via penosíssima i li mancava encara passar moments de terribles proves, vençudes les quals havia de trobar la ditxa, el premi, la glòria.