United States or Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment, que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del seu ram.

Quines trasmudances tan estranyes hi ha, en aquest món, i que en va, d'errada, aquella dita que diu: «L'hàbit no fa el monjo»! En diran tots els penjaments que vulguin, del diner; però no hi ha com ell perquè un home prengui relleu! Mai no penses en res!

Als estranys que vulguin fer un kneipe i desitgin de fer-lo al pur estil alemany, el millor que els caldria, abans de començar, fóra escriure llur nom i adreça en un tros de paper, i subjectar-lo amb una agulla al trau del gec. L'estudiant alemany és tot amabilitat, i, qualsevulla que sigui el seu estat, es preocuparà, per un mitj

No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un recado. -Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi havia més vergonya. -Que pren la fresca, senyora Tecla? -Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que estava sola.

Això : també si una criada neta, fiada, que es deixi reptar, llesta, tot el que vulguin, però que no sàpiga comprar melons com generalment succeeix, a cada pas surt ell dient: -Aquesta xicota no és bona per res. Desde que la tenim, ni un dia he pogut menjar meló a gust.

Gent que va, gent que ve, gent que va i ve, ningú porta en son aspecte les senyals d'agitació forçosa que regna en la ciutat. El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de l'aire i el panorama que el rodeja. ¡Que diguin el que vulguin, no hi ha com el passeig de Gràcia! A l'hivern se va de tarda al passeig de Gràcia.

-Doncs - replica Xenofont -si venim, ¿què pots donar a l'exèrcit, als capitans i als generals? Digues-ho, a fi que aquests ho anunciïn. Seutes promet un cizicè als soldats, el doble als capitans, el quàdruple als generals, de terra tanta com ne vulguin, cobles de bous, i una plaça fortificada vora el mar.

-Evidentment- respongué el vell. -Prenguin-ne tanta com vulguin, i deixin la que els sobri. George: -Tantes gràcies! On la teniu? El guarda de la resclosa: -Sempre és al mateix lloc, jove. Darrera de V., justament. El guarda de la resclosa: -Santa Llúcia li servi la vista, doncs! On els ulls? El guarda de la resclosa: -Segurament que no.

Llavors s'acorda de reunir els capitans dels peltastes i dels hoplites, de dir-los de què es tracta, i de preguntar-los, si n'hi ha que vulguin mostrar-se gent de cor, i presentar-se per marxar com a voluntaris. Es presenta, dels hoplites, Aristònim de Metídria, Arcadià, i Agàsias d'Estimfal, Arcadi

Obrin com vulguin, sense cuidar-se més de mi. Si algun plan, executi'l; però aviat, perquè jo pugui veure fora de perill els meus, i ja no demano res més a Déu.