United States or Svalbard and Jan Mayen ? Vote for the TOP Country of the Week !


A la vella li plaien aquelles solituds: aquí havia dat el tomb a una barraca de carboner abandonada, i més lluny havia arrencat arrels que creixen damunt les roques molsoses, en un altre indret s'havia assegut al peu d'un arbre; i tot això havia estat suara, feia a tot estirar, dues hores, perquè el rastre era de fresc; així és que la nostra esperança i la nostra ardor redoblaven.

Allí també els soldats menjaren per primera vegada el «cervell de palmera»: molts s'admiraven de la forma i del gust tot particular que : però feia també un mal de cap terrible. La palmera, així que li han arrencat el cim de la tija, s'asseca completament.

An aquest jove, jo l'he arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son virtuós aspecte. PRIMER AGUTZIL Y què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa. ANTONI Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu! Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre.

De vegades deixen a un hom les dents al descobert quasi fins a l'orella, de faisó que fins al terme del desafiament sembla estar fent ganyotes a la meitat dels espectadors, mentre l'altra banda de la cara roman seriosa. Algunes vegades li és arrencat a un hom el nas, la qual cosa li dóna cert posat d'arrogància per a la resta de la lluita.

Un altre dia, tot just havien arrencat de l'estació, en Pere va dir, senyalant a un home que s'aturava a un portal, d'esquena al carrer: -No és l'Andreu de câl Boscàs, aquest?... - que l'és- digué l'Antonet, -el trobat a câl ferrer, i en quedat tot astorat del que deia!... -I això!... -Deia que ja voldria que fossin al botavant el malalt i la senyora i tots el forasters...

Per força heu d'haver usat d'algun malefici, que si la justícia us l'ha de desempescar, bon nap n'haureu arrencat. Ja ho sabeu vós. Aquí tots tenim ulls a la cara, mes els vostres... ¿que us en diré?.. són com vidrieres d'alcova sense cortinetes: una indecència! Un hom no hi pot passar al davant sense escandalitzar-se.

L'arbre pelat feu un cruixit paorós. En Ció tot pujant l'Angeleta havia arrencat l'arbre mort. L'Angeleta era dalt. En Ció semblava trastocat, plorava i reia a l'hora i besava amb neguit les mans sagnoses de la pobre noia, que reia com una histèrica i tremolava de fret.

Que el pobre literat, mort en plena joventut, havia estat un dels apòstols locals més eloqüents i fervorosos de la doctrina realista, no era un secret per ningú. Que, predicant amb l'exemple, havia escrit Els barris baixos , tros de vida social arrencat, sagnant encara, de la realitat mateixa, prou ho sabia tothom.