United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Y al mateix temps caiguè lo mantell de la dama y los dels dos cavallers y 'l canonge embadalit contemplá al seu davant, en mig de raigs llums de brillantor suprema, á la Verge y á San Pau y San Pere, que ab lo mig riure als llabis se 'l guaytavan. Lo canonge al cap d' un rato, refentse de la seva sorpresa alsá 'ls ulls y murmurá: Senyora ¿quí 'm creurá?

El carro, en canvi, era tot ell realitat, era ja la forma suprema assolida en aquell ordre per l'esforç humà; estava ple de tradició i evocava una pila de records emocionants. Els noms dels enginyers del camí de ferro eren gairebé inconeguts, l'empresa una entitat anònima, el material una cosa morta que venia de l'estranger.

I aquell home nadava... nadava braument, aferrat a un rem, amb el delit de la lluita suprema... A prop de les ones una dona desgarbada, semblava que l'ajudés a nadar, movent els braços... com ell els movia... Aferrada a ses faldilles una criatura plorava... I anaven avançant peniblement... l'home cap a terra, la dona cap a n'ell...

Amb una serenitat fonda i desesperada, la meva ànima entrava en possessió de la vera realitat: el temporal, la topada, el naufragi imminent... Vaig escoltar. ¿Qui sap si era gaire a la vora, l'ona que venia per mi? Cada davallada de la barca em semblava un esglaó baixat de més cap al sot que ens esperava. Vet aqui l'hora suprema, aquella que pesa sobre tots els instants de la nostra vida.

Solament aquells que han dut la corona del sofriment poden esguardar aquesta llum suprema. En perdre-la, no haveu mai de parlar-ne ni revelar el misteri que en coneixeu. En temps passats, caminaven per una estranya contrada uns bons cavallers. El camí creuava un bosc espès on els espinals eren tan espessos que els dissortats que s'hi perdien hi deixaven la carn a bocins.

Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida.