United States or Niue ? Vote for the TOP Country of the Week !


Empenyo el cancell, me fico cap a dins... Les finestres estàn gairebé ajustades i regna una mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió. No obstant, reparo la silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador: -No es pot entrar. No passeu. ¿Qui hi ha? Qui ès? -Sóc jo- contesto. -No em coneixeu?

Cirus és un home preciós per a qui li sigui amic, i un enemic dificilíssim per a qui li mou guerra, i forces de peu i de cavall i navals, que tots veieu i que tots coneixeu, perquè no sembla pas que estiguem establerts gaire lluny d'ell de manera que és hora que cadascú digui el millor que sàpiga. Havent dit això, callà.

-No li coneixeu es rumbai? va cridar en Vadò Set-trossos. -Ès sa Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa seua llengua de trucs.

I anant així, un bell dia aparegué a sos ulls un gran núvol, i l'abad digué: -Coneixeu, fills, aquell núvol? És aquella illa on fòrem l'any passat i hi festivàrem el Dijous sant. I és aquella on s'est

¿Sabeu alguna casa solitària els habitants de la qual no siguin gaire nombrosos i incapaços de defensar-se, preferiblemept dones velles i homes paralítics, fàcilment intimables, que deixessin llurs llits per una nit a tres individus decidits a tot? Si no coneixeu res per l'estil, ¿podeu indicar-nos una cort de porcs vacant, un forn de calç en desús, etc., etc.?

-Gràcies: no bec mai estant de servei. Però ¿coneixeu aquest home, senyor Kobus? -El conec, i en responc. - els papers en regla, doncs? Fritz no pogué escoltar més: ses grosses galtes s'esblaimaven d'ira. S'aixecà, agaf

Si no sóc a les 11'5 a Kingston, hi ha probabilitat que sigui a les 9'32 cap a Virginia-Water, o, potser, amb l'exprés de les deu cap a Wight i altres estacions. Vàrem donar-li mitja corona, encarregant-li: -Sigueu a les 11'5 cap a Kingston. Ningú no sabrà, en aquesta línia, el que sou ni on aneu. Vós coneixeu el camí. Llísqueu dolçament i conduïu-nos a Kingston. -Fet, senyor.

-Vaja, no n'hi ha per tant- digué a la fi. -Una cosa ès riure i l'altra beneitejar. ¡Prou, Vadô, prou! ¿Ara no ho coneixeu, pastanaga, que ès un gran rebaix, per a un home, això de que el vegin esvoletegar com un pollastre que vol rompre un quicaraquic? ¡Quin cap de casa, vatua el món!

-Bah! Vós no sou tan covard com voleu pintar! Si sempre fos bonança, ¿quin mèrit tindria, el vostre ofici? -Jo, covard! No em coneixeu pas. Sinó que un hom s'esbrava: sabeu? Lo que rebenta ès sa maniobra. Però jo, covard! ¡Maleïda sigu sa meva ànima si ses calmes no em consumeixen ses sangs! ¡A mi doneu-me tràmpol fort, i aigua a dalt i a baix, i aquell huuu... de vent que sembla que tot renega!

Sembla que no em coneixeu, ai coi!... ¿Per què em plau de guanyar-ne, de diners, sinó perquè us alegrun? ¡Que us hajun servit de pena i turment, me dol!