United States or Saint Lucia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida.

Després llença la xarxa eixuta i fosca que resta una estona ensurada i amb la gola oberta arriba lentament al fons de la mar inflant-se com una bomba de paper. Ja són en terra. A cada cop de corda s'hi fa un ramell de pobres... és el pelegrinatge del treball que cada matinada compleix, com una cordada de damnats, la sentència que sentí Adam fugint del Paradís.

-Doncs -va dir el sant amablement, -no t'ho aconsello pas que per ara tornis a casa teva. Estàs escandalitzat i aquest mal no es guareix sinó amb llarga oració i penitència. Demà, en despertant a trenc d'alba, veuràs al teu costat un hàbit igual que el meu, te'l vestiràs i, captant, captant, aniràs en pelegrinatge a visitar el meu temple de Galicia.

L'abad i els monjos davallaren de la nau i en varen treure la vitualla i allotjaren-se sots els pavelló sota el qual estigueren l'altre any fins a l'octava de Pentecostés. I aquell sant baró, quan l'octava de Pentecostés fou arribada, vingué amb una nau plena de bescuit i altres coses. Mentre els monjos menjaven i a la presència de Déu se deportaven, posà's l'ocell blanc en la proa de la nau, les ales bategants esteses. I tots aquells aucells cantaven i llur cant sonava com un orgue. Veié l'abad que aquell ocell l'esguardava amb piadós esguardament i feia semblant que li volia parlar, i li va dir: -Veritat és que la providència de Déu us ha senyalats quatre llocs per les quatre tèmpores de l'any; i heu de complir set anys del vostre pelegrinatge: i cascun any teniu que estar all

A saber haveu que set anys seran passats, aquesta Pasqua qui ve, que començàrem el pelegrinatge vers la terra de veritat i de promissió, ço és, la illa dels Sants. Aviat veurem complit el nostre desig, perseguit amb tanta longanimitat i per tal enderivell i tan greus errors de navegació, per les senderes inescrutables de la mar; i després, sans i saus retornarem al monestir.

Tothom sortí a veure aquell pelegrinatge de dolor, a veure l'heroica Sisca per encoratjar-la i acompanyar-la un bocí de camí, però ningú ho feu... les llàgrimes enterbolien els ulls, la emoció empresonava els llavis... tot fou silenci, un silenci que entrava a l'ànima... era aquell silenci que regna a les grans penes on la flor del consol no pot arrelar-hi.