United States or Seychelles ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Sila passava el dia plorant i maleint; en Tanu, aquell home cepat i bo, que s'adormia de tant en tant, probava d'aconortar-la i no'n treia res. La seva dona li responia insultant-lo i amenaçant-lo.

Fou la senyal de campi qui pugui. A la veu de -N'hi ha un de mort, tothom fugí a l'esgarriada. Llevat dels guardes i alguns pastors vells, ben pocs foren els que quedaren allí, plorant sobre aquell camp de desolació.

Els pobres sardinalers saltaven de llurs barques i abraçaven tothom plorant, plorant. -Ai, Verge santa del Vilar! -Ai, terra de Blanes beneïda! -Ai, mareta meva! -Fills estimats! Aquestes eren llurs exclamacions, repetides cent voltes.

-Joanín!... fill meu!... fill meu!... ¡t'he mort!... t'he mort!... desventurat de !... ¡Joanín!... perdona'm!... va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena. -Rellamp!... per què pujaves fins astí?...; és ben mort!...

El minyó, doncs, s'aturà, demanant-se quína en devia haver fet (perquè ella havia dit que miraria les imatges tota la migdiada); i ella seguí son camí, plorant. Aleshores Alfred se n'an

-El meu fill és allí, va exclamar la Roser plorant d'emoció, i sortí de l'aigua, com un nàufreg, dient pregàries, demanant clemència. Entre sospirs i sanglots arrib

L'escena anava tornant-se per demés extravagant, perquè, mentres la dona es desesperava, plorant i tremolant, mig en braços de les senyores majors, que tractaven de consolar-la, tots els demés si desfeien de riure sense miraments.

I, plorant i rient va pendre en braços el nou cristià... i plorant i rient va córrer poble avall amb dolça càrrega... i plorant i rient va travessar el córrec i es va endinsar boscos amunt, seguit per la pobra Llogaia, que treia forces de flaquesa per encalçar-lo, temerosa que s'hagués begut l'enteniment.

-Fins a quin dia hem de plorar? va dir amb entonació reganyosa. Aleshores me vaig alçar plorant i rient, me vaig arrapar als pèls de les seves barballeres estirant-los-hi falaguerament... i una besada, i dues, i...

D'aquella hora endavant, la Mió Pelifeta mai més va haver de menester pegats, car, de son natural, cada nou mesos posava un altre fill al món. I, a cada un que n'hi posava, la Mió deia an en Pelifet: -No et sàpiga greu! Menjadors avui, guanyadors demà... -Oital, Mió! -responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada.