United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Navega navegaràs, un jorn varen veure una illa, molt llunyana encara d'ells i molt plena d'arbredes, bella de verdor com una maragda, i gran. I quan s'acostaren a la costa i en terra hagueren desembarcat, veieren la terça part de l'alimanya marina, morta per aquell llampec de foc que fulmin

Tot d'una que hagueren desaparegut corregué la veu que Cirus els perseguia amb les seves trirrems: uns feien vots perquè fossin agafats, com a traïdors que eren; d'altres els compadien si els atrapessin.

Els traginers hagueren de donar raó al germ

Mentre així mirava, tot somniós, un esbart de tudons passava ben alt, damunt la costa llunyana, adreçant-se cap a la gran boscúria de faigs. Fritz, amb els ulls plens de claredat, els seguia amb la mirada, fins que hagueren desaparegut en les fondàries il·limitades; i, tot seguit, resolgué d'anar a Meisenthal. El vell jardiner Bosser passava, justament, per l'Avançada, amb l'aixada a l'espatlla.

No hauria calgut que ho repetís: amb una vegada n'hi havia prou: Huck ja feia trenta o quaranta milles per hora abans que la repetició fos pronunciada. Els minyons no s'aturaren fins que hagueren arribat al cobert d'un escorxador abandonat, al capdavall del poblet. Tan aviat com Tom hagué recobrat l'alè, va dir: -Huck, ha estat esglaiador!

Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit dies, l'abad cant

I quan tots hagueren combregat de l'Anyell; la companya dels joves homs aportaren als monjos un cove ple d'aquells grans que semblaven de raïm madur, i els digueren: -Portau d'aquests grans al bastiment, que us seran d'utilitat. Emporteu-vos-ne del fruit de la Illa dels forts homens, i deixeu-nos aquí el nostre germà, i els altres anau-vos-en en pau. En aquella hora, Sant Brandan crid

I s'esdevingué que navegant un dia a la bona de Déu els va aparèixer una gran bèstia marina, molt estranya de veure; un broll alt d'escuma sortia-li de la boca; i com fos que ella corria fort, l'aigua feia gran moviment; i semblava que anàs de dret a ells per engolir-los. Havent els monjos vist aquesta bèstia tan espaventable i tan gran, la qual venia cap dret a ells, amb l'esgarrifosa boca oberta, demostrant que els volia devorar, hagueren gran por i començaren a cridar fort i a dir: -Siau-nos ajudable, o Déu, i feis-nos escàpols d'aquesta bèstia mala, que no'ns pugui devorar! Sant Brandan els confort

Quína preciositat! I la persona que havia portat l'ocell artificial rebé tot seguit el títol d'Imperial Portador de Rossinyols en Cap. -Ara, que cantin plegats. Quín duo no serà! I hagueren de cantar plegats. Però la cosa no an

En Melrosada, quan hagueren passat tres quarts, agaf