United States or Jordan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tot vestint-se, Fritz continuà: -Però no haureu pas vingut de Meisenthal únicament per a dur-me cireres?

És un gran afer; Christel no vol decidir res sense vós. -Però- digué Fritz, -jo no de què es tracta. Christel només m'ha dit que hi havia un afer de família que l'obligava a tornar al Meisenthal, i, naturalment, no li he demanat res més. -És per això que vinc, senyor Kobus. -Doncs , entreu, asseieu-vos, Orchel- digué ell, tornant a obrir la porta -tot seguit us desdejunareu-

Fritz trobava aquestes reflexions molt belles. Per tercera vegada tornava a entrar en nous detalls, quan el vell rabí, aturant-se a la recolzada del bosc, vora la roca de les Tórtores, a deu minuts de la masia, li digué: -Veu's aquí el Meisenthal. Ja em contaràs la resta més tard. Ara davallaré i tu m'esperaràs aquí. -Com! caldr

-Si no tingués necessitat, en certa manera, de fer la meva partida de youker , de pendre els meus xops, de veure David, Frederic Schoultz i el gros Hâan, es digué -m'agradaria força, de passar sis setmanes o dos mesos de l'any a Meisenthal. Però no cal pensar-hi: els meus plaers i les meves ocupacions són aquí. És una llàstima, que un hom no pugui tenir tots els gaudis plegats!

Mentre així mirava, tot somniós, un esbart de tudons passava ben alt, damunt la costa llunyana, adreçant-se cap a la gran boscúria de faigs. Fritz, amb els ulls plens de claredat, els seguia amb la mirada, fins que hagueren desaparegut en les fondàries il·limitades; i, tot seguit, resolgué d'anar a Meisenthal. El vell jardiner Bosser passava, justament, per l'Avançada, amb l'aixada a l'espatlla.

Ja veia la desfilada dels bells dies fins a la tardor: la festa dels espàrrecs, les partides de bitlles a la Canastrella Florida , fora d'Huneberg; les partides de pesca amb Christel, son masover de Meisenthal; la davallada del Losser en vaixell, sota les ombres tremolenques dels oms ufanosos de la ribera, que formaven mitja volta; i després Christel, amb l'esparver a l'espatlla, que li deia: -Aquí! vora de la deu de les truites, i de cop i volta desplegava la xarxa a la rodona, com una immensa teranyina, damunt l'aigua adormissada, retirant-la tota bellugadissa de peixos daurats.

I pensant en aquestes coses amb enterniment son desig més gran era de tornar a veure Súzel. -Aniré a Meisenthal- es deia. -, me n'aniré després del desdejuni: cal absolutament que la torni a veure! Així es complien les paraules del rabí David a la seva muller: -En aquells dies succeiran coses extraordinàries!

S'aturà, doncs, al marge del bosc, i David davallà, amb un trot menut com el d'una llebre vella per les brugueres, amb el cap decantat i el bastó de Kobus, que havia pres, endavant seu. Devia ésser aleshores la una; el sol, en tota la seva força, escalfava el Meisenthal, i brillava sobre el riu, fins a pèrdua d'obir.