United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, David, sóc jo- digué Fritz, aturant-se a la finestra, -et porto Christel, el meu masover, un home excel·lent, i del qual en responc com de mi mateix; és incapaç de sostenir coses que no siguin... -, - interrompé David, -el conec de fa temps. Entreu, entreu, els altres no poden trigar a venir: ja són les deu.

-Ha estat la petita Súzel- respongué el masover; -en aquest ram no tenia repòs ni descans. Cada dia anava a veure el cirerer, i deia: «Quan aneu a Huneburg, pare, penseu que les cireres son madures; ja sabeu com se n'agrada el senyor KobusFinalment, ahir al vespre li vaig dir: «Dem

A la plana en Pelifet hi tenia un amic que feia de masover: aquell amic ne tenia un altre més enllà, i aquell altre amic coneixia una minyona que tenia casera. L'amic ho digué al masover, el masover an en Pelifet, en Pelifet s'avist

Aleshores Fritz, esclatà: -Era la meva única alegria, David; no pensava més que en ella... i vet aquí que la donen a un altre! -Però qui... però qui? -Súzel- va fer ell, sanglotant. -La petita Súzel?... la filla de ton masover? l'estimes? -!

-Divertiu-vos força, senyor- respongué el vell masover, asseient-se vora el timó. Súzel s'havia tornat pàl·lida; Fritz va pendre-li la m

A un tret de bala, darrera un turó hi havia el mas Patllari. Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa. El masover ajudava el Cerd

-Oh! no cal sinó cridar-la- digué el vell masover -ella ens ho explicarà. Súzel, Súzel!

Vaig entrar a la cuina: una cuina gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer, i el sostre altíssim i de canyes ensutjades. Allí, sota l'ample vogi acampanat de la xemeneia, vaig veure asseguts en el banc escon el masover i la masovera. Ambdós estaven amb els braços plegats sobre el pit, sense dir-se un mot, seriosos, capbaixos i grocs, molt grocs.

En deu minuts vaig estar equipat, i els ulls devien brillar-me com carboncles. La cara del missatger en veure el meu engrescament esdevingué elegíaca. Era el masover de la casa petita, i es neguitejava per estatjar-me amb dignitat. La masoveria gran, on nosaltres teníem unes habitacions reservades, estava llavors sense masover.

Nosaltres escoltavem bocabadats, gaudint una visió de camps i aucellades en el deix de cada paraula. Arbret, vesc... Això mancava no més? jo tenia una guardiola a seny de moneda. Si ara no la trencava, ni mai! De seguit vaig oferir-me a comprar tot el vesc, que necessitàvem, i a dur una gabiassa vella, de tres sostres, per ficar-hi els ocells, que agafaríem. En Xaneta m'abraçà. El meu cosí va prometre que ans de migdia el masover de casa seva ens hauria portat el ram d'alzina més formós, que mai haguessin tocat els vents. Renoi, que ! Ja estavem endegats, ja no ens calia sinó sortir i fer feina. Quan?.. Com més aviat millor. Llàstima que no s'hi pogués anar aquella mateixa tarda! L'hora de la passa és a la matinada. Havíem d'esperar... Paciència. La parada seria l'endem